Talkingabout: TecnolONGia · Jaume Albaigès

Em va agradar poder gravar aquest talkingabout. Vaig conèixer al Jaume al Cava&Twitts de Cooperació i Solidaritat perquè va passar i comentar el resum del bloc. Allà em proposava millorar la gestió idiomàtica del bloc i, com jo no n’acabava de sortir-ne en la configuració, va donar-me un cop de mà. Per tant, aquesta petita anècdota explica com de bé es retroben dos mons: el 2.0 que integra l’1.0, i a la inversa. Aprofitant les bones sinergies varem gravar aquest #talkingabout, que resulta d’allò més interessant.

Talkingabout: TecnolONGia · Jaume Albaigès from redall on Vimeo.

En Jaume ens explica la seva relació amb les TIC i les ONL, quelcom que no li ve de nou. Fa temps que hi treballa. La seva reflexió entorn a les possibilitats de les noves eines que ofereix Internet i la comunicació i construcció en xarxa, no són casuals. Les estructures organitzatives tenen davant seu un nou model de relació, construcció i mode de treballar. L’exemple que el 2.0, i l’1.0 es retroben necessàriament.

No podia quedar-nos en l’oblit el tema de Haití. L’exemplificació de la tasca de les ONG amb un nou context comunicatiu i la visió sobre la utilització de eines 2.0 per part dels mitjans tradicionals, em semblen les opinions més constructives i positives que he sentit aquests darrers dies.

Gràcies un cop més Jaume. Ens seguim. Segur que ens trobarem en altres #talkingsabouts, potser sense càmera però igual d’interessants ;-)

Gemma Urgell is talkingabout too.

#eduex: Com transformar les organitzacions tradicionals a través eines de la web 2.0?

En el marc de la jornada expandida que va organitzar ahir el CCCB, es va proposar uns tallers per tal d’incorporar l’educació expandida en un cas particular. Deixo els apunts perquè el CCCB ho qualsevol altra organització el pugui utilitzar. Tinguem en compte la limitació (2h) del temps de treball.

Plantejament:
A través del replantejament necessari en totes les organitzacions, s’enceta un taller per buscar els elements que intervenen i poden ajudar a una transformació del propi CCCB.

Braimstorming d’idees:
· Un espai definit (segur) i queda un espai per definit (inseguretat)
· Identificació dels actors interns.
· Veure quins agents externs però vinculats d’alguna manera al CCCB ja han iniciat processos des de l’exterior.
· Establir una estratègia, vinculats a uns objectius.
· Relació amb l’entorn com a espai de suport, recursos, coneixement,… establint un diàleg amb l’entorn més pròxim.
· Crear un centre de trobada de innovació entorn a l’organització del CCCB. (amb agents interns i externs).
· Reflexionar en petits grups d’interessos, i després compartir amb altres agents propostes, dinamitzacions,…
· Espais per obrir les programacions.

Conclusions:

· Moltes vegades les organitzacions treballen oblidant o no replantejant-se l’objectiu o els objectius principals de la mateixa organització. En un moment on s’obre un nou ventall de possibilitats, abans de qualsevol acció, seria molt important recuperar els objectius de l’organització, verificar-los i mirar si s’acompleixen.
· Les eines de la web 2.0 permeten poder fer llaços amb l’exterior de la pròpia organització tant per compartir coneixements, accions, … com per generar una comunitat entorn a determinats interessos.
· Caldria doncs fer un fort treball de camp paral·lel a la organització amb xarxa, perquè més enllà d’una acció d’amplificació d’informació, l’educació expandida en xarxa permetes una re-invenció de la pròpia organització.

 

 

#eduex: Educació expandida, al CCCBLAB

Concepte que engloba los noves formes d’educació que incorporen i s’adapten els processos socials i comunicacionals que ha provocat Internet. La nova cultura digital es caracteritza per l’organització en xarxa, el treball col·lectiu, la convergència de mitjans, el copyleft, etc. Documentació Ici. CCCBLAB

ZEMOS98 L’educació és un procés comunicatiu que es pot produir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sota aquest concepte el col·lectiu ZEMOS98, comença una de sèrie d’accions amb la voluntat de donar a conèixer el concepte. Entenent que darrera del concepte cal incorporar-hi propostes pràctiques – tallers, per donar forma a la proposta.

Analitzar com la tecnologia transforma el procés d’aprenentatge i omple de possibilitats les relacions entre els diversos elements resulta apassionant. La construcció del coneixement s’enriqueix amb les possibilitats de la interrelació d’aprenentatges dels paral·lels més enllà de la figura tradicional del docent únic. La utilització de l’espai d’oci serà fonamental en el procés d’aprenentatge: els videojocs, per exemple, com a eina fonamental per despertar la curiositat.

Jesús Martín-Barbero dins el projecte, fa incidència amb tres aspectes: Competència històrica, valorant el procés i els referents de l’aprenentatge. Competència estètica, escoltant-se a un mateix. Les sensacions pròpies i les percepcions. Competència lògico-simbòlica, capacitat de construir eines a través de les noves formes creatives.

Juan Freire Centra l’atenció de fins on pot arribar el concepte d’educació expandida i com es pot incorporar en el procés d’educatiu tradicional. Els espais digitals i públics són marcs ideals pel treball en educació expandida.

Freire, posa quatre exemples en què l’educació expandida pren forma:

Els fans, entorn de interessos comuns. El marc d’aquest interès pot ser un espai de coneixement. Ex: Lostpedia

Les xarxes socials dóna als joves i adults un espai local per relacionar-se. Aquest primer marc, condueix a un espai més ampli: implicant als joves en interessos entorn a unes determinades voluntats. Per tant l’aprenentatge es fruit d’un procés de socialització, i amplificació del jo aproximant-se a interessos comuns.

Taller de Sostenibilitat – Biologia: A través de la identificació de problemes, buscar conjuntament amb la societat una solució amb el coneixement col·lectiu. A partir d’aquí apareixen propostes entorn a problemes que calen cercar solucions, però de forma oberta: per tal de provocar la participació.

Casa familiar do Mar: Treballa en entorns de joves que han deixat l’escola tradicional, en entorns rurals. Donant formació tècnica i científica, però amb la idea de què es converteixin en líders de les seves comunitats. Com ho fan? Dissenyen projectes entorn a problemàtiques reals de la zona. I utilitzant l’ensenyament de l’alternança: combinant l’estància a la casa (escola) amb les seves llars. Quan tornen a les seves cases poden recollir informació pel projecte i/o aportin solucions amb els seus aprenentatges. Es converteixen de forma intuïtiva, en líders socials de les seves comunitats.

L’educació expandida dóna la possibilitat de generar innovació més enllà institucions i grups d’experts. La investigació tradicional es cara i lenta. La comunitat interessada en la recerca de solucions pot superar a un equip d’experts.

Copons 2.0, una aproximació a l’acció de consens

Escrit publicat al Camí Ral, n.29. Gener 2010.

La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.

Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.

Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.

Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.

On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.

I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.

Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.

La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.

Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons



#cdigital2010: Cultura en temps de xarxes

Teresa Fèrriz Roure (LletrA)
Conxa Rodà (
Museu Picasso Barcelona)
Lucia Calvo (
CCCB)
Modera: Toni Ibañez (
Entrellum)

Presentació provocadora de Toni Ibañez que posa en paral·lel dues tendències dins l’àmbit cultural: la oberta, com a nous camins i possibilitats; i la tancada, com un perill a la banalització de la cultura. La utilització creixent de les xarxes socials ha permès espais socials distribuïts (netocràcia). La capacitat de mobilització de la xarxa arriba a espantar alguns gurus de la cultura, com per exemple Quim Monzó.
Segons Ibañez la conversa amb el públic és bàsic, també en l’àmbit cultural. El receptor té nous rols molt més actius que els clàssics.

Lucia Calvo (CCCB)
Els propis usuaris es van avançar a la pròpia organització del CCCB. La pròpia estructura de les organitzacions, a vegades excessivament corporativistes, planteja certes confusions que rellenteix la posada en escena d’alguns elements o accions.

Teresa Fèrriz (LletrA)
La funció de LletrA serà la de recercar continguts interessants pels usuaris, més enllà dels continguts tradicionals i/o presencials. Amb especial atenció a les noves eines que permeten noves metodologies d’aprenentatge. Tampoc en la recerca de gran quantitat de seguidors sinó en poder trobar audiències interessades. Per tant no fent un ús massiu de les eines, sinó més estratègic.

Conxa Rodà (Museu Picasso)
Abans d’entrar a les xarxes socials ha fet un anàlisi de què feien altres museus. Fent després una entrada integral i sostenible, tot i que, ja es comença a posar en dubte la possibilitat de continuar aportant continguts de forma periòdica. Entenent que és un treball experimental, i que hi ha elements a matisar amb l’avanç de la proposta.

Dicotomies i reflexions:
- El perfil de l’organització a les xarxes està dinamitzat per una persona. La seva interacció a vegades posa en dubte si l’opinió és del perfil del dinamitzador o de l’organització a qui representa.
- En realitat, darrera de cada projecte hi ha la gent més innovadora de cada organització és necessària una capacitat d’empodarament de tota l’estructura.
- Tenir un control de la creació pot dificultar l’acció col·lectiva. Tenint en compte que l’aportació de l’usuari és molt important en l’aportació de continguts (Conxa Rodà).
- El multimèdia (YouTube) dóna gran valor metodològic a les organitzacions en la presentació de continguts. En aquest àmbit el camp d’exploració més clar. La interacció amb les xarxes socials és més complexe. (Teresa Fèrriz)
- Cal donar valor a l’acció de l’usuari és important: estudiants que obren espais pel seu compte. (Conxa Rodà)
- Cal trobar la manera que el contingut s’adeqüi al propi funcionament de la xarxa. Per exemple, el muntatge (making off) de l’exposició. El bloc com a espai de narració del concepte (comissari). I el twitter com eina de comunicació immediata, per exemple la inauguració (rebent visions diferents). (Conxa Rodà).
- El repte continua sent involucrar a l’usuari en el procés creatiu. De moment, l’acció encara continua sent la d’utilitzar els nous mitjans de comunicació com espai de difusió. L’espai constructiu de moment només és experimental, en petites propostes. I amb un llarg camí per investigar. (Lucia Calvo).
- Les crítiques com una possibilitat de millora. Entenent que el control ja no té sentit. Cal crear sinergies positives més que centrar l’atenció al control de continguts. (Conxa Rodà).

IgualadaNeta, no t’ho perdis

Avui he descobert a través d’un twitt de Pol Gomà una de les propostes que més m’ha entusiasmat dels darrers mesos: IgualadaNeta.

El seu grup de Facebook, ho deixa ben clar: Som un col·lectiu de joves que volem denunciar l’incivisme diari d’Igualada. Instal·lacions en mal estat, brutícia,… Crítica a l’Ajuntament? Sí i no. Segurament l’administració té una part important de responsabilitat però són els ciutadans en general qui tenen la possibilitat de canviar. Com? Accions col·lectives per reflexionar entorn a la possibilitat de canviar coses només millorant actituds personals en benefici del bé comú.

La primera acció, un flashmob dissabte 30 de gener. Més detalls de l’esdeveniment al seu grup de Facebook.

Us deixo algunes de les seves reflexions que podeu veure al seu web:

Voler és poder, canviem Igualada!
Pot de pintura 50€, pinzells 25€, una paret sense pintades no té preu.
El teu incivisme costa a l’Ajuntament 3.660.000€ a l’any
Les deixalles no formen part del mobiliari urbà
Igualada és una de les ciutats més brutes de Catalunya, també és culpa teva
Vols viure entre bruticia?
Les deixalles abandonades no són art modern
L’experiència ens ensenya que si un carrer està net
No em deixis aquí a terra, porta’m a casa
Sinó vols trepitjar merda, reculla-la!
….

Són joves, molt joves i això ho fa especialment gran. Nois, l’heu encertada i teniu tot el meu recolzament. Animo a joves, i no tant com joves a moure accions com aquestes. Accions com aquestes obliguen, a la gent que formem part de la representació pública, a tenir l’orella ben a punt i escoltar i interaccionar amb la ciutadania. Una ciutadania involucrada àmpliament amb el bé comú.

Oriol Miralbell: Dinamització territorial per un turisme més competitiu

Xarxes socials i clusters

Entenent les xarxes socials com a formes d’interacció col·lectiva, on hi ha intercanvi d’informació i els clusters, com a concentració geogràfica d’empreses per aconseguir un benefici competitiu. Els dos conceptes tenen una relació importantíssima: perquè uneix dos conceptes que és beneficien mutuament.

Cada xarxa té uns nodes (clusters) centrals. Hi ha nodes de les xarxes que tenen més enllaços que altres perquè tenen més capacitat d’interacció amb altres nodes. Si és comparteixen lligams amb altres nodes la unió entre nodes és reforça. Cal una unió entre les cases de turisme de la zona, per després establir relacions amb altres cases més enllà del territori. Això reforça la nostra força competitiva davant d’un mercat més ampli.

La dinamització a les xarxes

Saber escoltar i observar: Cal buscar interessos comuns que tinguin un veritable interès pel grup.

Capacitat de socialitzar, tenir curiositat i voluntat d’aprendre, l’interès de compartir / intercanviar,… requisits indispensables per interactuar en una xarxa social. Amb possibilitat de fer lobby, compartir esforços, costos, i aconseguir millors quotes de mercat.

Una xarxa necessita moderadors i dinamitzadors, amb unes característiques vitals: no prendre partit, fixar i respectar unes regles, arbitrar, liderar, delegar i fomentar generació d’iniciatives. El moderador ha de tenir la capacitat de ser reconegut per la seva xarxa. La xarxa ha de ser capaç de generar nous líders amb un rol propi.

És important establir objectius per dinamitzar la xarxa. Aquests objectius han de realistes i mesurables.

Una estratègia important és explicar la pròpia experiència i compartir-la amb la resta del grup, donant veu als líders interns. Amb esperit de servir, cooperatiu.

Els rols més freqüents i la seva importància
Amb aquesta descripció podem establir aquests rols dins les xarxes socials. Cada element resulta important en la dinamització d’una xarxa.

Intermediació

Centralitat

Proximitat

Cohesió

Pont extern

Clusterització

Talkingabout: @alorza i @jordigraells a #gobces

Alberto Ortiz de Zárate (@alorza) i Jordi Graells (@jordigraells) tenen moltes coses en comú: idees, projectes, experiments, iniciatives,…transversals a qualsevol organització administrativa en l’actualitat. Us aconsello molt veure aquest #talkingabout de dues persones innovadores, i que ens han servit de referent a altres emprenedors alhora de conceptualitzar els projectes. Deixo anotades aquestes idees claus per tenir en compte, d’aquesta conversa que va tenir lloc a Citilab-Cornellà dissabte passat, en el marc de #gobces, sense necessitat de cap pregunta:

Lideratge
Fonamental la capacitat que han tingut per liderar els projectes en les respectives administracions, aconseguint el suport de la representació política. Aquesta és bàsica per parlar en clau d’èxit. Sense la transformació dels lideratges és pot caure en la xarxa com un espai assembleari, sense cap estructura organitzativa.

Moment històric
Estem davant d’un moment històric pel canvi de l’administració pública. Hauríem de valorar i mesurar el procés de forma positiva i amable. Trobant projectes emblemàtics per d’emfatitzar processos/espais on el canvi ha sigut una realitat.

Canvi de valors
El fonamental és vincular els canvis a optar per metodologies de treball diferents, i actituds que trobaran el suport de les eines. Mai a la inversa. Donar valor a unes determinades actituds de treball permetran un canvi de l’administració pública. Aquest canvi de valors supera les fronteres de la pròpia administració implicant a tota la societat.

És un recorregut conjunt
No s’ha de percebre com un diàleg d’uns quants, experts, sinó com un procés col·lectiu. Els avançats a les eines han de tenir la capacitat de involucrar a tothom perquè realment el procés de transformació sigui global.

Les limitacions de l’administració
Sovint quèiem, els ciutadans, a demanar a l’administració que sigui capaç de solucionar qualsevol problemàtica per ella mateixa. En realitat la solució s’ha de trobar de forma conjunta entre administració i ciutadans. La implicació de la ciutadania és bàsica en la resolució dels problemes.

No caure en els estereotips
Massa sovint és recau en la ineficàcia de l’administració sense qüestionar-se la responsabilitat com a ciutadans que formen part d’un col·lectiu. La complexitat creixent dels problemes fa que la participació ciutadana en el procés de recerca de les millors solucions sigui imprescindible.

La crisi serà favorable per l’administració
Com menys recursos més valor és dóna a la possibilitat de generar projectes austers però eficaços, sense necessitat de grans plataformes, etc. L’enginy, la co-creació, la col·laboració… elements importants a tenir molt en compte.

…i serà una oportunitat que no hem de deixar desaprofitar.

Gemma Urgell is talkingabout too.

#altaanoia: Turisme rural i dinamització del territori, per @jomiralb

Oriol Miralbell, Professor de la UOC

Comprendre el turisme com a un motor econòmic i social de desenvolupament rural

El turisme és una indústria transversal i afecta a molts entorns: el social, l’econòmic, el polític, el medi ambient,… Aquesta visió tant global de la figura del turista obliga a un re-plantejament important de la visió tradicional. Hi ha doncs la possibilitat d’integrar serveis entorn al turisme. L’organització territorial i els seus agents són molt importants per entendre el turisme.

La destinacions és un espai o territori que està coordinat i comercialitzat sota una marca. Actua d’emblema. Exemple de la Selva Negra: amb un valor de marca d’aire net. Espai d’alliberament i de retrobament amb el medi.

Fer un tractament del territori sostenible és possible amb estructures empresarials petites o mitjanes, perquè s’han construït a elles mateixes amb harmonia amb el territori.

Un territori que és capaç de construir la seva pròpia oferta, dóna valor a la mateixa comunitat i també dóna valor a sí mateix. Més enllà de l’oferta de la pròpia administració, construïda entorn a la pròpia comunitat.

S’han de tenir en compte els possibles recursos: els mediambientals (relleu i clima), els humans (infraestructures i població) i recursos culturals (històric, folklòric, festes, fires i convencions). Aquests darrers són un actiu important en el territori de l’Alta Anoia, i que no s’acaben d’explotar. Cada recurs afegint un servei dóna un producte. Un conjunt de productes genera un paquet. L’equilibri entre producte i preu és un element fonamental per tenir en compte alhora de donar valor a l’oferta.

El turisme a d’encaixar en el dia a dia del territori i no ha d’obligar a cap canvi important en el fer habitual. Un error estratègic és no correspondre l’autenticitat amb el producte. És important una correspondència entre l’especialització de l’oferta turística i la marca de destinació.

És interessant diversificar l’activitat econòmica per tenir millor reacció davant èpoques de crisi.

Hospitalitat i acollida, creant germanor entre les diferents ofertes. De tal manera que el visitant es trobi confortable en la seva estada. Crear activitats col·laboratives reverteix en la satisfacció del visitant, i en el desenvolupament de la marca del territori. Molt important entendre el servei en concepte de hospitalitat, de civisme, d’acollida,… Paral·lelament a les necessitats bàsiques en turisme la destinació ha de satisfer unes necessitats complementàries, igual d’important. També és cal tenir un bon catàleg d’oferta.

Entorn social: Fer participar al client, tenir un compromís amb el projecte global: el benefici del proper ens beneficia, flexibilitzar el servei adaptant-se a les necessitats del visitant, tenir estima envers el país i la pròpia identitat,… són elements essencials per potenciar el turisme.

Tenir bones infraestructures, un equilibri sostenible entre diverses activitats econòmiques, una riquesa equilibrada,… elements fonamentals per tenir un entorn econòmic favorable pel turisme.

L’entorn polític és molt important amb un compromís per mantenir un projecte a mig i llarg termini, una representativitat justa de les forces polítiques locals i cercar bones relacions entre administracions locals i nacionals.

L’entorn mediambiental també és un valor a cuidar a través de la preservació del paisatge, utilitzar i fer conèixer les bones pràctiques, afavorir l’educació per mantenir un espai bé i incentivar un turisme sostenible (Greening Tourism).

És important crear clusters: empreses agrupades sectorialment. Creant estructures properes per millorar la competitivitat.

És molt important integrar el sector públic/privat i fer participar la societat civil per desenvolupar conjuntament i amb èxit el producte turístic.

Aquesta jornada de formació va integrada en el projecte de La Teva Alta Anoia. Podeu seguir el projecte des del compte de twitter: @altaanoia o del grup de Facebook.

#sessioweb #CEFJE: Noves formes de comunicació institucional, @jordisegarra

Jordi Segarra, consultor i estratega polític

La tecnologia només és una eina: un instrument al servei d’una estratègia. Per si sola no té cap sentit. L’habilitat d’utilitzar aquestes feines serà en funció d’un determinat objectiu. Per tant cada receptor/ emissor necessitarà tenir unes eines pròpies que serveixin per resoldre uns determinats plantejaments.

Investigació com a element fonamental abans de començar. Cal valorar com ho vols fer i què pots fer i a partir d’aquí fer-ho. Per tant cal valorar quin és el context en què et mous, el públic/ electoral potencial i conèixer les possibilitats d’un mateix.

Microtargeting: la política és personal. Cal detectar, rastrejar i analitzar les converses, xarxes socials,… a través de termes concrets i que ens interessin. D’aquesta manera hem d’analitzar espais amb xarxes socials especialitzades/segmentades.

Datamining: Google és l’exemple més potent. Perquè pot conèixer els interessos del seu públic.

Implantació territorial: A través de “mavens” o líders socials. Gent pròxima que ja forma part de la comunitat i és capaç d’influenciar de forma natural.

No serveix la formula copiar / enganxar. Cada realitat té una estratègia, no és pot copiar un cas d’èxit perquè correspon a un context diferent. Per tant el mode d’actuar serà propi per aquesta realitat. Cal adaptar, aprendre, però tenir clar el propi espai.

Comunicació (i externa) de les organitzacions. Entenent que la informació ha de ser transversal i democràtica. Comunicació transversal, generar debat,… l’empleat / el seguidor s’ha de sentir formar part de l’organització. Sentir-se part d’una comunitat.

All politics is personal: s’imposa una conversa entre cada individu i la campanya (polític/partit/institució).

Cal tenir la possibilitat de saltar-se la premsa. Això ho permet la tecnologia. Arribar amb un missatge directe a tots els seguidors sense dependre d’uns mitjans de comunicació tradicionals.

La política no és 100% viral encara. Per tant cal aprofitar encara els mitjans tradicionals. Cada realitat tindrà un mitjà que permetrà aconseguir una determinada estratègia. L’estratègia determina la tecnologia no a l’inversa.

En política l’emoció sempre guanya a la raó. En política l’emoció sempre guanya a la raó. I connectada amb la gent. No es pot caure en un cercle tancat. Cal generar tribus, escoltar, motivar, promoure missatges (amb història), connectar, emocionar (espurna), mobilitzar,… cal fer créixer l’herba. Grassroots: unir les tribus.


Preguntes i respostes

Calen nous polítics per liderar això?
El problema són les idees i la manera de comunicar. Una nova manera d’entendre la política, més enllà de les cares.

En la comunicació institucional qui actua de lider?
Cada cas és diferent. No sempre el lideratge ha de ser una persona a vegades s’aconsegueix amb el valor de marca.

Com mantenir la força de l’electorat?
A vegades val la pena desgastar el govern per un determinat fi (exemple USA, reforma sanitària). El codi ha de transformar-se, el missatge ha d’arribar al conjunt dels ciutadans més enllà del propi electorat. Obrir el govern i donar la màxima informació, en tots els canals adequats, al ciutadà ajuda a mantenir la implicació de la gent. També és molt important donar resposta al ciutadà, mantenint un diàleg-conversa permanent (no cal que sempre sigui directe pel propi polític, pot ser delegada).