Ho potser és que ho tinc ben clar, però aquest camí no existeix a casa nostra, encara. M’interessa la política del s.XXI, amb les metodologies i els processos polítics que s.XXI ofereix. El tema d’esquerres o dretes… podria arribar a ser quelcom secundari?
Gràcies Albert. De fet, penso que gran part del problema és per culpa del propi sistema d’elecció i de com es reperteixen el pastís (llistes) els propis partits.
Cal continuar treballant, doncs.
Miquel,
Vaig llegir les respostes i solucions tècniques que van proposar l’organització (al seu web). La veritat és que em van convèncer. I penso, segons m’han dit gent que hi entén més que jo (=fàcil) que ho han millorat força. Jo estic content perquè diàriament rebo missatges que valoren la feina i dient el meu vot és tal. Gairebé podria identificar la majoria de vots amb gent que conec.
Segurament hi ha coses a millorar, però valoro molt la feina que hi ha darrera de la gent que organitzen els premis. Com dic al post en conec a una colla personalment i són molt bons.
Jo l’any passat hi vaig participar. A la meva categoria de blocs polítics va guanyar el Raül Romeva. Penso que va ser just, i valora la bona feina que fa l’eurodiputat a través del seu bloc. Un bon referent.
Sort Miquel i fins aviat!
Moltes gràcies Jordi! Darrera aquest bloc hi ha molta gent de forma més directa i/o indirecta. Penso que cal valorar la feina que hi ha darrera d’un punt de vista col·lectiu: l’entorn de Copons i l’Alta Anoia estan treballant molt fort per construir nous escenaris.
Que tinguis sort també, segur que ja tens petites recompenses amb el bloc…valia la pena insistir no?
Idoia,
Detrás de los Colabora hay una capacidad para conjugar conocimiento y convertirlo en acción, clave. Las estructuras serán complicadas, a mi entender, de cambiar si no es con la acción de pequeñas (imprescindibles) acciones, que se convertirán en grandes cambios.
Me hace mucha ilusión, por segundo año consecutivo, que no visiten proyectos de Euskadi. La posibilidad de compartir experiencias y debatir (en diversos registros enriquece la propuesta.
Recoi Josep Ma quasi que em poso vermell…tot llegint
Gràcies pels comentaris i per la fe en la meva persona. De totes maneres, com bé apuntes, els canvis són molt difícils…després de tanta literatura vers la política 2.0, esperava-intuïa-desitjava més transformació en els nostres processos democràtics. Ingenuïtat potser, d’algú que ja no és tant jove? No sé. M’emprenya pensar que ens considerin free-riders del context polític actual i només vegin el 2.0, com a eina propagandística més. Segurament anirem avançant, és inevitable, però molt lentament.
Tens raó Marc la transparència és bàsica per governar co-creant, sinó és molt complicat aconseguir una veritable participació de la ciutadania. La pedagogia a la qual anem fent referència constantment: participació processos democràtics, estat de comptes, cost dels serveis,… són possibles a partir d’aquesta transparència administrativa i política.
Carai, molt bé Ferran. He visitat el vostre web i t’encoratjo a seguir per aquest camí. El diàleg amb els teus clients et donarà resultats segur. Calen moltes ganes i segur que no te’n falten!
Hola Santi, més lluny de la realitat que tractar d’il·lusos als organitzadors de les consultes. Alguns d’ells m’han demanat col·laboració per l’organització de les consultes, fins i tot, en les celebrades anteriorment. Valoro molt la capacitat d’organització i la passió que hi ha darrera. Involucrant de la societat civil: associacions, entitats, etc. Fantàstic, de debò! Però això mateix em preocupa.
Et responc les preguntes, des del meu punt de vista:
1.És inadmissible, que l’administració pública no cedeixi espais per la participació popular amb fins de consulta com és aquest.
2.No entenc la consulta vers la indecisió del Tribunal Constitucional. Penso que són dos temes diferents. Et diré més, la indecisió del Tribunal Constitucional és capaç -penso- de fer un moviment col·lectiu més gran que el pròpia proposta per un procés cap a la Independència.
3.La participació al marge dels partits és necessària i imprescindible. Més quan la legitimitat d’aquests perd enters pels índexs de desafecció creixents. De totes maneres, hi haurà que aprofitarà la força col·lectiva per fins electorals. No en dubto.
Ara bé, en un entorn de mobilització ciutadana com aquest penso:
1.La capacitat de donar resposta per part dels organitzadors es veurà limitada. Em fa por la frustració que això pot generar.
2.La consulta gira entorn a un procés que pot generar un gran espai de divisió. Jo ho veig així.
3.Situem la consulta en el context d’una societat en xarxa, on les escales de poder són transversals i la desnacionalització de l’estat-nació provoquen noves regles de joc i regulació més enllà de les fronteres.
De totes maneres, et repeteixo valoro molt la capacitat de mobilitzar-se de la societat civil i és això mateix que em preocupa. Demanaria fer un “clam” per la possibilitat de “decidir”, però més enllà de la independència. Penso que seriem més. No creus?
Moltes gràcies pel comentari Santi, i pel debat que proposes.
Sí, tens raó Marc. La veritat és que veient el tipus de preguntes i el debat dins al Twitter… em dóna la sensació que avancem molt poc a nivell conceptual i d’actitud. Ens centrem en la lluita cos a cos.
Gràcies pel comentari Albert. Crec que la manera de fer política s’ha de transformar ja. La comunicació ha de ser bidireccional evidentment. I la capacitat de co-crear entre àmbit públic i ciutadania, associacions, etc. molt més gran.
Estic d’acord amb la teva reflexió. De totes maneres, l’administració pública està en aquest camí. Moltes estructures estan canviant, poc a poc – a vegades massa – però diria que no hi ha possibilitat de tornar endarrera. I aquesta percepció ens ha d’animar a continuar treballant.
La veritat és que penso que tens molta raó en el sentiment de renaixença. Això els ha fet enèrgics i receptius alhora. El visitant percep ordre i educació.
Gràcies per la visita i el comentari.
Marc i Jaume, totalment d’acord, calen nous cava&twitts parlant d’aquest tema per aprofundir en el tema. Realment va ser molt interessant.
Enriquevv, tienes razón. Los encuentros cibernéticos tienen un “personal” determinado. De todas formas, creo que ellos tienen que ser los que propaguen los conceptos para difundir y amplificar un mensaje.
Jordi de Miguel, aquesta és la clau, entendre que les eines no són un mitjà de difusió només si no de transformació de l’estructura i el funcionament de l’arrel de qualsevol organització. Això succeïx en tots els àmbits! Bona feina i fins aviat.
Gràcies Pep per la teva brillant aportació. Realment és cert. El paper de la societat serà clau en el procés de transformació cap a un nou marc democràtic, i per tant a la governança de què parles. Treballar per aquest diàleg real entre polítics i ciutadania és un primer pas important cap a un espai més meritocràtic.
Cal reforçar els petits gests dins els mateixos partits que treballen per això. El canvi hi serà, però gradual. Els que veiem el canvi com a element clau per un nou paradigma de la societat actual, haurem de beure sobredosis de til·la. I evangelitzar arreu per on passem…
'Look left'
setembre 5th, 2010 at 10:39Ho potser és que ho tinc ben clar, però aquest camí no existeix a casa nostra, encara. M’interessa la política del s.XXI, amb les metodologies i els processos polítics que s.XXI ofereix. El tema d’esquerres o dretes… podria arribar a ser quelcom secundari?
Coneixeràs el polític dels teus somnis?
agost 25th, 2010 at 11:07Gràcies Albert. De fet, penso que gran part del problema és per culpa del propi sistema d’elecció i de com es reperteixen el pastís (llistes) els propis partits.
Cal continuar treballant, doncs.
Premis Blocs Catalunya, categoria política
juny 29th, 2010 at 8:54Gràcies Gemma!
4t Vins&Blogs a Copons, preparant la Penedesfera 2011
juny 28th, 2010 at 20:51Daniel, t’esperem a Copons! Ets l’ànima de la Penedesfera!
Premis Blocs Catalunya, categoria política
juny 27th, 2010 at 21:18Miquel,
Vaig llegir les respostes i solucions tècniques que van proposar l’organització (al seu web). La veritat és que em van convèncer. I penso, segons m’han dit gent que hi entén més que jo (=fàcil) que ho han millorat força. Jo estic content perquè diàriament rebo missatges que valoren la feina i dient el meu vot és tal. Gairebé podria identificar la majoria de vots amb gent que conec.
Segurament hi ha coses a millorar, però valoro molt la feina que hi ha darrera de la gent que organitzen els premis. Com dic al post en conec a una colla personalment i són molt bons.
Jo l’any passat hi vaig participar. A la meva categoria de blocs polítics va guanyar el Raül Romeva. Penso que va ser just, i valora la bona feina que fa l’eurodiputat a través del seu bloc. Un bon referent.
Sort Miquel i fins aviat!
4t Vins&Blogs a Copons, preparant la Penedesfera 2011
juny 26th, 2010 at 11:40Ole! T’esperem a Copons Sònia!!
Premis Blocs Catalunya, categoria política
juny 22nd, 2010 at 18:26Moltes gràcies Jordi! Darrera aquest bloc hi ha molta gent de forma més directa i/o indirecta. Penso que cal valorar la feina que hi ha darrera d’un punt de vista col·lectiu: l’entorn de Copons i l’Alta Anoia estan treballant molt fort per construir nous escenaris.
Que tinguis sort també, segur que ja tens petites recompenses amb el bloc…valia la pena insistir no?
Internet reforça l'acció ciutadana? #penedesfera | Internet refuerza la acción ciudadana? #penedesfera
juny 6th, 2010 at 11:14Idoia,
Detrás de los Colabora hay una capacidad para conjugar conocimiento y convertirlo en acción, clave. Las estructuras serán complicadas, a mi entender, de cambiar si no es con la acción de pequeñas (imprescindibles) acciones, que se convertirán en grandes cambios.
Me hace mucha ilusión, por segundo año consecutivo, que no visiten proyectos de Euskadi. La posibilidad de compartir experiencias y debatir (en diversos registros
enriquece la propuesta.
Nos vas a seguir, supongo?
http://talkingabout.eu/cat/content/keyword/penedesfera2010
Si te animas a iniciar debates
Algú ho havia de dir!: 's'hauria de fer així perquè sempre s'ha fet així'
maig 23rd, 2010 at 16:32Recoi Josep Ma quasi que em poso vermell…tot llegint
Gràcies pels comentaris i per la fe en la meva persona. De totes maneres, com bé apuntes, els canvis són molt difícils…després de tanta literatura vers la política 2.0, esperava-intuïa-desitjava més transformació en els nostres processos democràtics. Ingenuïtat potser, d’algú que ja no és tant jove? No sé. M’emprenya pensar que ens considerin free-riders del context polític actual i només vegin el 2.0, com a eina propagandística més. Segurament anirem avançant, és inevitable, però molt lentament.
Cal reduir municipis a Catalunya?
maig 13th, 2010 at 5:46Tens raó Marc la transparència és bàsica per governar co-creant, sinó és molt complicat aconseguir una veritable participació de la ciutadania. La pedagogia a la qual anem fent referència constantment: participació processos democràtics, estat de comptes, cost dels serveis,… són possibles a partir d’aquesta transparència administrativa i política.
Talkingabout: ferreteria 2.0
maig 5th, 2010 at 6:23Carai, molt bé Ferran. He visitat el vostre web i t’encoratjo a seguir per aquest camí. El diàleg amb els teus clients et donarà resultats segur. Calen moltes ganes i segur que no te’n falten!
25A Decidim? Sí, però què?
abril 20th, 2010 at 19:39Hola Santi, més lluny de la realitat que tractar d’il·lusos als organitzadors de les consultes. Alguns d’ells m’han demanat col·laboració per l’organització de les consultes, fins i tot, en les celebrades anteriorment. Valoro molt la capacitat d’organització i la passió que hi ha darrera. Involucrant de la societat civil: associacions, entitats, etc. Fantàstic, de debò! Però això mateix em preocupa.
Et responc les preguntes, des del meu punt de vista:
1.És inadmissible, que l’administració pública no cedeixi espais per la participació popular amb fins de consulta com és aquest.
2.No entenc la consulta vers la indecisió del Tribunal Constitucional. Penso que són dos temes diferents. Et diré més, la indecisió del Tribunal Constitucional és capaç -penso- de fer un moviment col·lectiu més gran que el pròpia proposta per un procés cap a la Independència.
3.La participació al marge dels partits és necessària i imprescindible. Més quan la legitimitat d’aquests perd enters pels índexs de desafecció creixents. De totes maneres, hi haurà que aprofitarà la força col·lectiva per fins electorals. No en dubto.
Ara bé, en un entorn de mobilització ciutadana com aquest penso:
1.La capacitat de donar resposta per part dels organitzadors es veurà limitada. Em fa por la frustració que això pot generar.
2.La consulta gira entorn a un procés que pot generar un gran espai de divisió. Jo ho veig així.
3.Situem la consulta en el context d’una societat en xarxa, on les escales de poder són transversals i la desnacionalització de l’estat-nació provoquen noves regles de joc i regulació més enllà de les fronteres.
De totes maneres, et repeteixo valoro molt la capacitat de mobilitzar-se de la societat civil i és això mateix que em preocupa. Demanaria fer un “clam” per la possibilitat de “decidir”, però més enllà de la independència. Penso que seriem més. No creus?
Moltes gràcies pel comentari Santi, i pel debat que proposes.
Algunes de les preguntes que hagués fet assegut a la cadira de Mònica Terribas
abril 15th, 2010 at 7:04Sí, tens raó Marc. La veritat és que veient el tipus de preguntes i el debat dins al Twitter… em dóna la sensació que avancem molt poc a nivell conceptual i d’actitud. Ens centrem en la lluita cos a cos.
Una nova etapa del #talkingabout
abril 3rd, 2010 at 9:22Gràcies pels vostres comentaris…ua animo a participar de la conversa amb els vostres #talkingabouts
Anoiaendirecte
març 16th, 2010 at 21:32Gràcies Jordis!!
Copons 2.0, una aproximació a l'acció de consens | Copons 2.0, una aproximación a la acción de consenso
febrer 17th, 2010 at 21:06Gràcies pel comentari Albert. Crec que la manera de fer política s’ha de transformar ja. La comunicació ha de ser bidireccional evidentment. I la capacitat de co-crear entre àmbit públic i ciutadania, associacions, etc. molt més gran.
Fins aviat,
#talkingabout: Cultura 2.0
febrer 9th, 2010 at 20:18Brillant síntesi Marc. La veritat és que va ser un plaer fer un talkingabout amb ells!
#cdigital2010: Cultura en temps de xarxes | # cdigital2010: Cultura en tiempos de redes
febrer 1st, 2010 at 19:45Hola Toni, totalment d’acord. Em va agradar el grau de risc en el plentajament de la taula.
#gobces: 10+1 idees claus per compartir
gener 20th, 2010 at 7:00Estic d’acord amb la teva reflexió. De totes maneres, l’administració pública està en aquest camí. Moltes estructures estan canviant, poc a poc – a vegades massa – però diria que no hi ha possibilitat de tornar endarrera. I aquesta percepció ens ha d’animar a continuar treballant.
#talkingabout – el cel sota berlín
gener 7th, 2010 at 0:18Molt encertat el teu comentari Gerard,
La veritat és que penso que tens molta raó en el sentiment de renaixença. Això els ha fet enèrgics i receptius alhora. El visitant percep ordre i educació.
Gràcies per la visita i el comentari.
#cavaandtwitts: Solidaritat 2.0
novembre 29th, 2009 at 9:20Marc i Jaume, totalment d’acord, calen nous cava&twitts parlant d’aquest tema per aprofundir en el tema. Realment va ser molt interessant.
Enriquevv, tienes razón. Los encuentros cibernéticos tienen un “personal” determinado. De todas formas, creo que ellos tienen que ser los que propaguen los conceptos para difundir y amplificar un mensaje.
Jordi de Miguel, aquesta és la clau, entendre que les eines no són un mitjà de difusió només si no de transformació de l’estructura i el funcionament de l’arrel de qualsevol organització. Això succeïx en tots els àmbits! Bona feina i fins aviat.
#copons 2.0 a la 1pound40Conference - amplified09 #amp09
novembre 7th, 2009 at 22:03Gràcies Daniel.
Els superherois no descansen mai...*
octubre 26th, 2009 at 16:56Gràcies pel suggeriment i la visita Domènec. El miraré!
(re)construim la @altaanoia?
octubre 25th, 2009 at 13:15Gràcies Daniel. Aprendrem alhora!
Prou de participació ciutadana, si us plau
octubre 17th, 2009 at 11:53Gràcies Pep per la teva brillant aportació. Realment és cert. El paper de la societat serà clau en el procés de transformació cap a un nou marc democràtic, i per tant a la governança de què parles. Treballar per aquest diàleg real entre polítics i ciutadania és un primer pas important cap a un espai més meritocràtic.
Cal reforçar els petits gests dins els mateixos partits que treballen per això. El canvi hi serà, però gradual. Els que veiem el canvi com a element clau per un nou paradigma de la societat actual, haurem de beure sobredosis de til·la. I evangelitzar arreu per on passem…