Qui diu que el més important és la pilota?

Fa un parell de mesos després d’una reunió amb Marshall Ganz, a la Universitat de Harvard, vaig visualitzar amb facilitat la capacitat d’unir nodes dins i fora la xarxa. I el més important, com fer-ho. La importància del treball a Internet facilita la unió de nodes, les distàncies i les localitzacions deixen de tenir un component decisiu: la idea comú uneix.

Més enllà de les eines que ofereix Internet, el treball és més extens, la xarxa actua com a taca d’oli.

· Primer de tot cal la tasca dels emprenedors, entorn a un o varis valents: voluntari/s que s’uneixen entorn de una preocupació, proposta, etc. Aquests voluntaris es troben en el dia a dia, en els carrers de les nostres ciutats, a través de la xarxa on-line aconsegueixen unir-se. A voltes aquests voluntaris es troben lluny dels cercles “oficials” de les organitzacions, i es constitueixen com a noves organitzacions.

· L’organització del treball a la xarxa, és clau que estigui lligat a un treball fora de la xarxa. Per difondre l’espai comú a la xarxa i per evitar que la fractura digital deixi fora cap part de la societat.

Un bon exemple d’organització tant dins i fora de la xarxa, és el grup Tots som Manresa. Format entorn de l’equip del Ricoh Manresa, i la dificultat econòmica per mantenir-se a la lliga ACB de bàsquet. Les claus del projecte són:

. Organització de voluntaris entorn a una idea (causa) comú.
· Organització en xarxa, web, espai al facebook, venda on-line,…
· Organitzacio fora de la xarxa: actes paral·lels, esportius, festius, punts de venda diversificats en el territori.

Com a resultat l’actiu econòmic del projecte va creixent, però el que és més important: la base social del club s’amplia entorn un esperit col·lectiu que genera simpaties.

Fer un comentari a l'entrada

Additional comments powered by BackType