You Are Viewing Formació / Biblioteca

En el marc del VI Congrés de Dret i Política de la UOC.
Pau Garcia-Milà, cofundador de EyeOS.
Moderada: Ismael Peña (UOC).

El cloud computing s’ha de contextualitzar en multiplicitat de dispositius que es poden connectar a la xarxa, més enllà de l’ordinador.

Visió generalista del cloud computing

Avantatges del cloud computing: no cal software en local, no és necessiten còpies de seguretat, permet expandir els límits del tamany de forma senzilla, capacitat de ubiqüitat per poder treballar d’arreu (sempre que hi hagi accés a Internet).

Desaventages del cloud computing: aplicacions tancades i difícils de modificar. Depenem de moltes empreses per accedir a la nostra documentació (des de l’empresa que ens permet la connexió a la xarxa, fins l’empresa que subministra el servei,…).

Però on són les nostres dades/informació? On és la nostra privacitat?
El cloud computing tradicional depèn de tres gegants: Google, Microsoft i Amazon. Moltes vegades ens trobem amb problemes de l’estil: Amazon no es fan responsables de la pèrdua de informació per ser usuari de la companya.

En Pau destaca que la premsa generalista no informa de les condicions d’acceptació dels termes del servei: dades vers la privacitat, la informació, etc. I davant d’això el Pau reflexiona que la gent no hauria d’acceptar els termes del servei, perquè les companyes es veurien obligades a canviar els termes del servei.

Es pot crear cloud computing tenint seguretat amb les dades?
Sí, en aquest sentit es crea l’Open Cloud Computing. Les dades dipositades en el Cloud Computing tradicional no permet tenir control de qui té accés a les teves dades, en canvi l’Open Cloud Computing assegura que l’accés a les dades només és possible per l’empresa/organització.

Preguntes&Respostes:

P: Què fa eyeOS?
R: És un sistema que ens permet accedir des de qualsevol aparell a un escriptori virtual (batejat posteriorment com a Cloud Computing). Allà podré organitzar, consultar, ampliar,… tota la informació que tenim. La personalització de les eines permet a l’empresa eyeOS tenir un model de negoci, ja que el sistema és lliure i obert.

P: Quins són els competidors de eyeOS?
R: Drupal, Moodle…no és Google. El mercat és diferent.

P: Avantages per l’usuari final d’utilitzar eyeOS?
R: L’avantatge per l’usuari es tenir informació en un servidor propi, poder generar usuaris per accedir directament a la informació sense haver de registrar-se ells (com passa amb Google) i poder accedir des de qualsevol dispositiu.

Autor: Ernest Benach i Pascual
Angle Editorial, Edicions Bromera i Cossetània Edicions .

Versió digital: Edi.cat

El proper dilluns dia 5 de juliol es presenta a Igualada el llibre #Política 2.0 (20h – Llibreria Aqualata). En aquesta entrada el bloc us faig un petit tastet per animar-vos a venir a la presentació, i sobretot a llegir-lo.

El pròleg de Saül Gordillo descriu molt bé quin és el propòsit del llibre; un cop acabada la lectura es confirma: marcar la fita del punt de partida.

El llibre és concebut com la pròpia xarxa: un espai de múltiples connexions que configuren el coneixement i la informació. Aquesta metodologia dóna un valor afegit a la proposta d’Ernest Benach. El lector podrà ampliar coneixement i, fins i tot, proposar-ne millores.

El llibre esta plantejat en quatre espais principals: el context actual de la societat de la informació i el coneixement, les bases de la política 2.0, el naixement del Parlament 2.0 i les conclusions. El llibre té un caràcter molt pedagògic i manté un fil de musical: amb la recomanació de cançons en els diferents capítols.

Abans de destacar els elements que m’han semblat més interessants del llibre, voldria destacar-ne una cosa: la transparència en què explica les idees i les formes d’aprenentatge, així com la sinceritat. Aquesta sinceritat es concreta amb dues idees destacables: “l’afebliment de les conviccions que crèiem fermes, sòlides i indissolubles” (trencament d’estructures tradicionals) i l’oportunitat que té la societat civil per augmentar encara més el seu protagonisme.

Hi ha un element molt important, des del meu punt de vista, que apareix al llibre i és un fil que l’autor aprofita amb encert: la responsabilitat que tenen les administracions públiques per assegurar una bona alfabetització digital de la ciutadania, com a instrument per una millor capacitació i la possibilitat de ser un element per la cohesió territorial. Això lliga amb l’augment del protagonisme de la societat civil.

Les eines que ofereix Internet i la capacitat de generar nous models d’aprenentatge col·laboratius, i comunicació global són el punt de partida del llibre que recorre els espais de l’educació, l’empresa, la política,… que possibiliten enfortir determinades actituds amb més col·laboració i amb el reforç d’alguns valors com la transparència i l’autocrítica. En realitat és dóna lloc a revalorar la meritocràcia.

Si us agrada aquesta entrada i en general aquest bloc el podeu votar als Premis Bloc Catalunya, categoria política.

Javier Toret, psicòleg presenta la xerrada organitzada per la Universitat Nòmada: dinàmiques socials de producció de coneixement vinculades en les inèrcies polítiques, per donar-li força. El col·lectiu, de la Universitat Nòmada, genera accions per fer resistència al capitalisme cognitiu.

Michel Bauwens, fundador de la PHP Foundation (Xarxa de investigadors que treballen en un nou format de compartir el valor, transversal en els àmbits socials).

Introducció de dos conceptes, que ens serviran per entendre un nou model de valors econòmics (P2P):

Gran jerarquia
L’antropologia diu que la ment humana només pot permetre en 120-150 connexions. La jerarquia es present sempre en qualsevol estructura social. Les transaccions poden ser molt reduïdes gràcies a Internet. P2P: Crear una estructura de transaccions sense comandaments de control.

La tercera revolució en la productivitat humana
La primera revolució es va produir a través de la força del treball, quan sortim de les tribus i s’entra en la societat de bens, és possible comprar la força del treball. “Tu continues treballant, però em pagues un percentatge a mi”. En aquest context el capitalisme ha anat avançant.
La productivitat P2P trenca aquesta dinàmica, provocant agregacions de bens sense demanar permís. Tenim doncs una agregació de bens basats en l’emoció, per tant millorant la productivitat.
Els canvis socials es provoquen quan hi ha factors econòmics que produeixen un canvi de paradigma de les estructures socials dependents. Paradògicament, els nous models creixen en la força del sistema implantat (capitalisme). Aquest és el moment actual, les parts més intel·ligents del capitalisme, que ja són víctimes del propi sistema, s’alineen a un nou model econòmic. Aquest enfoc esdevé a la pràctica amb tres formats:

Crowdsourcing: el capitalisme externalitza, els riscos cap a fora.

Sharing: els individus comparteixen produccions, sense gaires connexions fortes. Per això, és generen plataformes corporatives. La gent pot aprofitar el valor directament amb connexions directes amb els creadors, en entorns que es mantenen gràcies a la publicitat.

El model dels comuns: en aquest model la gent aporta el seu valor, creant un valor molt gran a través de plataformes col·laboratives.

La paradoxa és que uns valors comunistes (on es comparteixen coneixements) creixen en una societat capitalista. La societat de l’abundància (capitalista) intenta protegir provocant un escassetat de continguts (protecció de drets d’autor). En un context de justícia social cal treballar per donar continguts, valors, a l’espai comú.

Cal separar la idea de mercat i capitalisme. No cal lluitar contra els emprenedors joves que volen generar noves empreses, cal reivindicar-se contra les elits del capitalisme. Per tant cal animar a ser pro-actius en dotar de valor al comú. Cal crear les estructures d’uns nous models econòmics sobre les bases capitalistes. Els valors de transparència, del compartir, de la participació, … ja van creixent en el context d’una crisi del sistema capitalista.

El software lliure és un exemple de connexions de programadors en xarxa, que treballen de forma oberta independentment de les estructures de les grans companyes. Dissenyen i programen entorn a la sostenibilitat, no per l’emergència de noves necessitats (sistema capitalista). Al final es tracta de procurar per generar consciències obertes, per tal de crear valor en el comú. Aquest valor s’apropa més a la nostra ètica.

Amb la Gemma Urgell i el Chris Pichen hem aprofitat l’ocasió per gravar un interessant #talkingabout que molt aviat publicarem.

Després de força temps de donar-hi voltes, ja he concretat quelcom. Començo a estudiar de nou -cosa que no he deixat de fer mai- però amb un format acadèmic: Master de la Societat de la Informació, a la UOC. Per què? Doncs per organitzar els meus aprenentatges i donar valor a dades que extrec de projectes. Fins i tot del meu propi recorregut com a polític, tant en la regidoria a Copons com a la vicepresidència del Consorci de l’Alta Anoia. Em sembla que aquesta iniciativa enriqueix i dóna valor a la feina d’innovació que estem fent al territori, i també -lògicament- a nivell personal.

Quin és el punt de partida de la investigació?
L’organització de comunitats en el món rural. Res de nou, però amb un enfoc nou (penso). Els recursos de l’administració són limitats, provenim d’un model econòmic que, com s’està demostrant, és caduc: el de la societat del benestar. Els models econòmics s’estan transformant, i per tant l’actitud de l’administració i de la societat també està (o hauria d’estar) evolucionant.

D’altra banda la societat catalana té gran tradició en l’organització social, en forma de gremis, associacions, etc. Per tant, la possibilitat d’organitzar-se més enllà de la pròpia administració pública (govern) ja és una tradició (no se fins a quin punt, perduda).

M’interessa descobrir i analitzar com es va organitzar, i sobre com s’organitza actualment, la societat per donar resposta a aspectes que les administracions no aconsegueixen arribar. També descobrir com incideixen aquestes comunitats en les decisions de les administracions, i com s’organitzen per fer-ho.

La Societat de la Informació permet nous models comunicatius i organitzatius més fluctuants que els tradicionals. Quines noves possibilitats ofereix això? Quins exemples podem començar a trobar que poden semblar bons exemples d’un nou model organitzatiu? Podem trobar models, en altres territoris, que no han viscut en la societat del benestar què poden donar pistes del nou model a seguir?

Les tiranies de la dispersió, la manca de serveis, la dificultat de comunicació; i la proximitat amb el meu hàbitat, els interessos pròxims, l’àmbit de treball, la tradició han despertat la meva atenció en el món rural.

La recerca, com un primer pas

El primer objectiu és identificar i conèixer les comunitats rurals. Catalanes, espanyoles i d’arreu. Amb la idea de crear nexes d’unió (reals o conceptuals) per establir sinergies i noves línies de concreció i/o investigació, proposo començar recopilant informació.

En aquest formulari, de moment en català i castellà , properament en anglès, trobareu una sèrie de camps per definir cada una de les comunitats.

Us animo a fer-me propostes i a difondre aquesta iniciativa. A canvi, em proposo retornar el coneixement que aquest estudi aporti.

A través d’un generós oferiment que va fer via twitter l’autor, vaig rebre de forma personalitzada el llibre del què us parlo en aquesta entrada i us recomano llegir sinó ho heu fet ja.

Micropolítica, idees per canviar la comunicació política és un recull d’articles publicats a la Revista de la Fundació Rafael Campalans durant el període 2007-2009 per Antoni Gutiérrez-Rubí.

Perquè us animeu faig una breu síntesi de cada capítol:

La política de les emocions
Gutiérrez-Rubí realça les possibilitats de la intel·ligència emocional en el discurs polític. La política de les emocions i percepcions a través de l’anàlisi del comportament del cervell davant dels estímuls.
Situar-se en l’espai del receptor obliga a un exercici de reflexió per part del polític per cercar les millors estratègies per conquistar els ciutadans i sobretot, fer una política més pròxima.

La política del relat
Sense substituir el projecte, la narració ha de ser capaç de mobilitzar als ciutadans davant de fites elaborades entorn a l’esperança d’un canvi. La necessitat de vincular emocionalment a la ciutadania en el projecte obliga a la classe política a plantejar-se el relat com a una eina d’empodarament.
Les estructures mentals [marcs] del cervell permeten modelar i construir el discurs entre emissor i receptor. Això serà viable a través de la força del discurs, dels valors que hi ha darrera, amb la força de les paraules, mostrant la capacitat de liderar un procés de canvi i amb el suport de la força de les imatges, en la mesura que són capaces d’explicar raonaments abstractes a través de metàfores.

Els tristos no guanyen eleccions (Ni lideren, ni sedueixen, ni convencen)
El somriure estimula la nostra percepció i estimula les nostres accions i decisions. En aquest capítol a través de diferents exemples i anàlisi del comportament humà descobrirem les possibilitats de l’estètica política, la seva capacitat d’empodarament i en definitiva, la seva capacitat de generar il·lusió sobre el col·lectiu de ciutadans.

Viure les idees (polítiques) per combatre el fragment i l’oblit
En aquest espai es formula una tesi interessant: si els humans podem escollir cada cop més els interessos que volem recordar (gràcies a les noves eines i la possibilitat d’arxivar coneixement), el nostre comportament davant a propostes cognitives també es transforma. Paral·lelament podem adquirir informació cada cop més fragmentada segons els nostres interessos. La capacitat de estimular les emocions, a través de les idees i conduir-les al cor aproparan al polític al ciutadà.

La neuropolítica: conèixer el cervell per liderar les idees
La força del subconscient, la importància de la percepció i l’emoció en les nostres eleccions, obliguen a repensar les ideologies (sovint encallades en estereotips rígids i racionals) en funció del factor i la voluntat humana.

En la lectura del llibre descobrirem un valor afegit: la gran quantitat de referències i exemples, documentats per una interessant bibliografia.

M’agrada l’esperit crític (constructiu) que té el llibre amb la classe política més progressista d’esquerres: poc oberta a utilitzar els recursos comunicatius que aquest llibre es fan referència. Aportant bones línies de re-formulació segons les demandes dels propis ciutadans, què millor per la classe política, no?

El llibre és una edició pròpia de l’autor i que us podeu descarregar en aquest enllaç al seu bloc. Amb més documentació encara i el feedback amb els seus lectors.

En el marc de la jornada expandida que va organitzar ahir el CCCB, es va proposar uns tallers per tal d’incorporar l’educació expandida en un cas particular. Deixo els apunts perquè el CCCB ho qualsevol altra organització el pugui utilitzar. Tinguem en compte la limitació (2h) del temps de treball.

Plantejament:
A través del replantejament necessari en totes les organitzacions, s’enceta un taller per buscar els elements que intervenen i poden ajudar a una transformació del propi CCCB.

Braimstorming d’idees:
· Un espai definit (segur) i queda un espai per definit (inseguretat)
· Identificació dels actors interns.
· Veure quins agents externs però vinculats d’alguna manera al CCCB ja han iniciat processos des de l’exterior.
· Establir una estratègia, vinculats a uns objectius.
· Relació amb l’entorn com a espai de suport, recursos, coneixement,… establint un diàleg amb l’entorn més pròxim.
· Crear un centre de trobada de innovació entorn a l’organització del CCCB. (amb agents interns i externs).
· Reflexionar en petits grups d’interessos, i després compartir amb altres agents propostes, dinamitzacions,…
· Espais per obrir les programacions.

Conclusions:

· Moltes vegades les organitzacions treballen oblidant o no replantejant-se l’objectiu o els objectius principals de la mateixa organització. En un moment on s’obre un nou ventall de possibilitats, abans de qualsevol acció, seria molt important recuperar els objectius de l’organització, verificar-los i mirar si s’acompleixen.
· Les eines de la web 2.0 permeten poder fer llaços amb l’exterior de la pròpia organització tant per compartir coneixements, accions, … com per generar una comunitat entorn a determinats interessos.
· Caldria doncs fer un fort treball de camp paral·lel a la organització amb xarxa, perquè més enllà d’una acció d’amplificació d’informació, l’educació expandida en xarxa permetes una re-invenció de la pròpia organització.

Concepte que engloba los noves formes d’educació que incorporen i s’adapten els processos socials i comunicacionals que ha provocat Internet. La nova cultura digital es caracteritza per l’organització en xarxa, el treball col·lectiu, la convergència de mitjans, el copyleft, etc. Documentació Ici. CCCBLAB

ZEMOS98 L’educació és un procés comunicatiu que es pot produir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sota aquest concepte el col·lectiu ZEMOS98, comença una de sèrie d’accions amb la voluntat de donar a conèixer el concepte. Entenent que darrera del concepte cal incorporar-hi propostes pràctiques – tallers, per donar forma a la proposta.

Analitzar com la tecnologia transforma el procés d’aprenentatge i omple de possibilitats les relacions entre els diversos elements resulta apassionant. La construcció del coneixement s’enriqueix amb les possibilitats de la interrelació d’aprenentatges dels paral·lels més enllà de la figura tradicional del docent únic. La utilització de l’espai d’oci serà fonamental en el procés d’aprenentatge: els videojocs, per exemple, com a eina fonamental per despertar la curiositat.

Jesús Martín-Barbero dins el projecte, fa incidència amb tres aspectes: Competència històrica, valorant el procés i els referents de l’aprenentatge. Competència estètica, escoltant-se a un mateix. Les sensacions pròpies i les percepcions. Competència lògico-simbòlica, capacitat de construir eines a través de les noves formes creatives.

Juan Freire Centra l’atenció de fins on pot arribar el concepte d’educació expandida i com es pot incorporar en el procés d’educatiu tradicional. Els espais digitals i públics són marcs ideals pel treball en educació expandida.

Freire, posa quatre exemples en què l’educació expandida pren forma:

Els fans, entorn de interessos comuns. El marc d’aquest interès pot ser un espai de coneixement. Ex: Lostpedia

Les xarxes socials dóna als joves i adults un espai local per relacionar-se. Aquest primer marc, condueix a un espai més ampli: implicant als joves en interessos entorn a unes determinades voluntats. Per tant l’aprenentatge es fruit d’un procés de socialització, i amplificació del jo aproximant-se a interessos comuns.

Taller de Sostenibilitat – Biologia: A través de la identificació de problemes, buscar conjuntament amb la societat una solució amb el coneixement col·lectiu. A partir d’aquí apareixen propostes entorn a problemes que calen cercar solucions, però de forma oberta: per tal de provocar la participació.

Casa familiar do Mar: Treballa en entorns de joves que han deixat l’escola tradicional, en entorns rurals. Donant formació tècnica i científica, però amb la idea de què es converteixin en líders de les seves comunitats. Com ho fan? Dissenyen projectes entorn a problemàtiques reals de la zona. I utilitzant l’ensenyament de l’alternança: combinant l’estància a la casa (escola) amb les seves llars. Quan tornen a les seves cases poden recollir informació pel projecte i/o aportin solucions amb els seus aprenentatges. Es converteixen de forma intuïtiva, en líders socials de les seves comunitats.

L’educació expandida dóna la possibilitat de generar innovació més enllà institucions i grups d’experts. La investigació tradicional es cara i lenta. La comunitat interessada en la recerca de solucions pot superar a un equip d’experts.

Teresa Fèrriz Roure (LletrA)
Conxa Rodà (Museu Picasso Barcelona)
Lucia Calvo (CCCB)
Modera: Toni Ibañez (Entrellum)

Presentació provocadora de Toni Ibañez que posa en paral·lel dues tendències dins l’àmbit cultural: la oberta, com a nous camins i possibilitats; i la tancada, com un perill a la banalització de la cultura. La utilització creixent de les xarxes socials ha permès espais socials distribuïts (netocràcia). La capacitat de mobilització de la xarxa arriba a espantar alguns gurus de la cultura, com per exemple Quim Monzó.
Segons Ibañez la conversa amb el públic és bàsic, també en l’àmbit cultural. El receptor té nous rols molt més actius que els clàssics.

Lucia Calvo (CCCB)
Els propis usuaris es van avançar a la pròpia organització del CCCB. La pròpia estructura de les organitzacions, a vegades excessivament corporativistes, planteja certes confusions que rellenteix la posada en escena d’alguns elements o accions.

Teresa Fèrriz (LletrA)
La funció de LletrA serà la de recercar continguts interessants pels usuaris, més enllà dels continguts tradicionals i/o presencials. Amb especial atenció a les noves eines que permeten noves metodologies d’aprenentatge. Tampoc en la recerca de gran quantitat de seguidors sinó en poder trobar audiències interessades. Per tant no fent un ús massiu de les eines, sinó més estratègic.

Conxa Rodà (Museu Picasso)
Abans d’entrar a les xarxes socials ha fet un anàlisi de què feien altres museus. Fent després una entrada integral i sostenible, tot i que, ja es comença a posar en dubte la possibilitat de continuar aportant continguts de forma periòdica. Entenent que és un treball experimental, i que hi ha elements a matisar amb l’avanç de la proposta.

Dicotomies i reflexions:
- El perfil de l’organització a les xarxes està dinamitzat per una persona. La seva interacció a vegades posa en dubte si l’opinió és del perfil del dinamitzador o de l’organització a qui representa.
- En realitat, darrera de cada projecte hi ha la gent més innovadora de cada organització és necessària una capacitat d’empodarament de tota l’estructura.
- Tenir un control de la creació pot dificultar l’acció col·lectiva. Tenint en compte que l’aportació de l’usuari és molt important en l’aportació de continguts (Conxa Rodà).
- El multimèdia (YouTube) dóna gran valor metodològic a les organitzacions en la presentació de continguts. En aquest àmbit el camp d’exploració més clar. La interacció amb les xarxes socials és més complexe. (Teresa Fèrriz)
- Cal donar valor a l’acció de l’usuari és important: estudiants que obren espais pel seu compte. (Conxa Rodà)
- Cal trobar la manera que el contingut s’adeqüi al propi funcionament de la xarxa. Per exemple, el muntatge (making off) de l’exposició. El bloc com a espai de narració del concepte (comissari). I el twitter com eina de comunicació immediata, per exemple la inauguració (rebent visions diferents). (Conxa Rodà).
- El repte continua sent involucrar a l’usuari en el procés creatiu. De moment, l’acció encara continua sent la d’utilitzar els nous mitjans de comunicació com espai de difusió. L’espai constructiu de moment només és experimental, en petites propostes. I amb un llarg camí per investigar. (Lucia Calvo).
- Les crítiques com una possibilitat de millora. Entenent que el control ja no té sentit. Cal crear sinergies positives més que centrar l’atenció al control de continguts. (Conxa Rodà).

Oriol Miralbell, Professor de la UOC

Comprendre el turisme com a un motor econòmic i social de desenvolupament rural

El turisme és una indústria transversal i afecta a molts entorns: el social, l’econòmic, el polític, el medi ambient,… Aquesta visió tant global de la figura del turista obliga a un re-plantejament important de la visió tradicional. Hi ha doncs la possibilitat d’integrar serveis entorn al turisme. L’organització territorial i els seus agents són molt importants per entendre el turisme.

La destinacions és un espai o territori que està coordinat i comercialitzat sota una marca. Actua d’emblema. Exemple de la Selva Negra: amb un valor de marca d’aire net. Espai d’alliberament i de retrobament amb el medi.

Fer un tractament del territori sostenible és possible amb estructures empresarials petites o mitjanes, perquè s’han construït a elles mateixes amb harmonia amb el territori.

Un territori que és capaç de construir la seva pròpia oferta, dóna valor a la mateixa comunitat i també dóna valor a sí mateix. Més enllà de l’oferta de la pròpia administració, construïda entorn a la pròpia comunitat.

S’han de tenir en compte els possibles recursos: els mediambientals (relleu i clima), els humans (infraestructures i població) i recursos culturals (històric, folklòric, festes, fires i convencions). Aquests darrers són un actiu important en el territori de l’Alta Anoia, i que no s’acaben d’explotar. Cada recurs afegint un servei dóna un producte. Un conjunt de productes genera un paquet. L’equilibri entre producte i preu és un element fonamental per tenir en compte alhora de donar valor a l’oferta.

El turisme a d’encaixar en el dia a dia del territori i no ha d’obligar a cap canvi important en el fer habitual. Un error estratègic és no correspondre l’autenticitat amb el producte. És important una correspondència entre l’especialització de l’oferta turística i la marca de destinació.

És interessant diversificar l’activitat econòmica per tenir millor reacció davant èpoques de crisi.

Hospitalitat i acollida, creant germanor entre les diferents ofertes. De tal manera que el visitant es trobi confortable en la seva estada. Crear activitats col·laboratives reverteix en la satisfacció del visitant, i en el desenvolupament de la marca del territori. Molt important entendre el servei en concepte de hospitalitat, de civisme, d’acollida,… Paral·lelament a les necessitats bàsiques en turisme la destinació ha de satisfer unes necessitats complementàries, igual d’important. També és cal tenir un bon catàleg d’oferta.

Entorn social: Fer participar al client, tenir un compromís amb el projecte global: el benefici del proper ens beneficia, flexibilitzar el servei adaptant-se a les necessitats del visitant, tenir estima envers el país i la pròpia identitat,… són elements essencials per potenciar el turisme.

Tenir bones infraestructures, un equilibri sostenible entre diverses activitats econòmiques, una riquesa equilibrada,… elements fonamentals per tenir un entorn econòmic favorable pel turisme.

L’entorn polític és molt important amb un compromís per mantenir un projecte a mig i llarg termini, una representativitat justa de les forces polítiques locals i cercar bones relacions entre administracions locals i nacionals.

L’entorn mediambiental també és un valor a cuidar a través de la preservació del paisatge, utilitzar i fer conèixer les bones pràctiques, afavorir l’educació per mantenir un espai bé i incentivar un turisme sostenible (Greening Tourism).

És important crear clusters: empreses agrupades sectorialment. Creant estructures properes per millorar la competitivitat.

És molt important integrar el sector públic/privat i fer participar la societat civil per desenvolupar conjuntament i amb èxit el producte turístic.

Aquesta jornada de formació va integrada en el projecte de La Teva Alta Anoia. Podeu seguir el projecte des del compte de twitter: @altaanoia o del grup de Facebook.

Jordi Segarra, consultor i estratega polític

La tecnologia només és una eina: un instrument al servei d’una estratègia. Per si sola no té cap sentit. L’habilitat d’utilitzar aquestes feines serà en funció d’un determinat objectiu. Per tant cada receptor/ emissor necessitarà tenir unes eines pròpies que serveixin per resoldre uns determinats plantejaments.

Investigació com a element fonamental abans de començar. Cal valorar com ho vols fer i què pots fer i a partir d’aquí fer-ho. Per tant cal valorar quin és el context en què et mous, el públic/ electoral potencial i conèixer les possibilitats d’un mateix.

Microtargeting: la política és personal. Cal detectar, rastrejar i analitzar les converses, xarxes socials,… a través de termes concrets i que ens interessin. D’aquesta manera hem d’analitzar espais amb xarxes socials especialitzades/segmentades.

Datamining: Google és l’exemple més potent. Perquè pot conèixer els interessos del seu públic.

Implantació territorial: A través de “mavens” o líders socials. Gent pròxima que ja forma part de la comunitat i és capaç d’influenciar de forma natural.

No serveix la formula copiar / enganxar. Cada realitat té una estratègia, no és pot copiar un cas d’èxit perquè correspon a un context diferent. Per tant el mode d’actuar serà propi per aquesta realitat. Cal adaptar, aprendre, però tenir clar el propi espai.

Comunicació (i externa) de les organitzacions. Entenent que la informació ha de ser transversal i democràtica. Comunicació transversal, generar debat,… l’empleat / el seguidor s’ha de sentir formar part de l’organització. Sentir-se part d’una comunitat.

All politics is personal: s’imposa una conversa entre cada individu i la campanya (polític/partit/institució).

Cal tenir la possibilitat de saltar-se la premsa. Això ho permet la tecnologia. Arribar amb un missatge directe a tots els seguidors sense dependre d’uns mitjans de comunicació tradicionals.

La política no és 100% viral encara. Per tant cal aprofitar encara els mitjans tradicionals. Cada realitat tindrà un mitjà que permetrà aconseguir una determinada estratègia. L’estratègia determina la tecnologia no a l’inversa.

En política l’emoció sempre guanya a la raó. En política l’emoció sempre guanya a la raó. I connectada amb la gent. No es pot caure en un cercle tancat. Cal generar tribus, escoltar, motivar, promoure missatges (amb història), connectar, emocionar (espurna), mobilitzar,… cal fer créixer l’herba. Grassroots: unir les tribus.

Preguntes i respostes

Calen nous polítics per liderar això?
El problema són les idees i la manera de comunicar. Una nova manera d’entendre la política, més enllà de les cares.

En la comunicació institucional qui actua de lider?
Cada cas és diferent. No sempre el lideratge ha de ser una persona a vegades s’aconsegueix amb el valor de marca.

Com mantenir la força de l’electorat?
A vegades val la pena desgastar el govern per un determinat fi (exemple USA, reforma sanitària). El codi ha de transformar-se, el missatge ha d’arribar al conjunt dels ciutadans més enllà del propi electorat. Obrir el govern i donar la màxima informació, en tots els canals adequats, al ciutadà ajuda a mantenir la implicació de la gent. També és molt important donar resposta al ciutadà, mantenint un diàleg-conversa permanent (no cal que sempre sigui directe pel propi polític, pot ser delegada).