Ja varem anunciar fa uns dies, que avui presentem #talkingabout al PLE (Personal Learning Environments) que se celebra aquests dies a Cornellà (7-9 de juliol). L’esdeveniment analitza si i com és possible crear entorns d’aprenentatges personals més enllà dels marcs actuals utilitzant les eines tecnològiques com a instrument de transmissió de coneixement.
Nosaltres pensem que #talkingabout és una bona eina per replantejar el valor de la conversa en els entorns d’aprenentatge, i sobretot per investigar en com crear noves metodologies alhora de fer propostes pedagògiques: tallers, congressos, aules,…però també entorns més informals. La conversa, el diàleg superen les fronteres d’espai i temps tradicionals per establir-se com a noves formes de coneixement i opinió en els entorns d’aprenentatge personals.
Document complert de presentació de #talkingabout al PLE_BCN (castellà – anglès).
El proper any (maig-juny) es celebraran les IV Jornades de la Penedefera. Després d’uns anys de neixement i consolidació de la trobada de blocaires la idea és consolida i es distribueix pel territori. Any darrera any, l’esperit de vincular coneixement amb xarxa, persones, projectes,…va aconseguint més difusió. Al portal de la Penedefera veureu una mica el fil de les diferents propostes. Com ja veureu són heterogènies, però segueixen eixos en comú.
Les properes Jornades es celebraran a Igualada. Pensem que és una bona notícia per la ciutat i per la comarca. A la comarca és comença a treballar en xarxa, i les idees que sorgeixen es comparteixen i es distribueixen amb caràcter global. D’alguna manera, ens sentim molt particeps d’aquestes Jornades, i voldríem que tota la gent que esteu fent coses a l’Anoia s’hi anés involucrant.
La primera possibilitat per fer un encontre entre gent que ja ha fet propostes en les altres edicions de la Penedesfera i les persones més pròximes ja la tenim aquí. El Vins&Blogs el proper 17 de juliol a Copons. Amb l’excusa d’aquest esdeveniment podeu pasar un dia per Copons, un poble proper a Igualada, i molt bonic (petita falca publicitària, però del tot merescuda). Els Vins&Blogs es convoquen de forma espontania, tothom els pot organitzar, i serveixen per fer caliu i per la preparació de les properes Jornades.
La idea és fer una repassada al funcionament de les Jornades d’enguany celebrades a Vilanova i la Geltrú i pensar les del proper any a Igualada. Tenim ganes de fer partícep a tothom, per tant sentiu-vos vostra la idea i proposeu idees i, aprofiteu la possibilitat d’aquestes Jornades per amplificar les idees, els projectes,… que ja estem fent al territori.
La Jornada del 17 de Juliol a Copons seria a les 11:00h i finalitzariem cap a les 13:30. Podeu portar banyador i/o família. L’Ajuntament de Copons us pagarà l’entrada com agraïment a què el Vins&Blogs tingui lloc a Copons. També he parlat amb el bar i si voleu ens faran un menú de 18€ pels grans i 8€ pels infants. Si voleu assegurar-vos que tindreu lloc, deixeu-me un comentari al bloc si us plau amb les dades o envieu-me un correu ricardespelt@gmail.com.
El vi que testarem el dia 17 és Udina del celler Bohigas (Odena). Podeu trobar-ne més informació al bloc del Pol Gomà, que en detalla molt bé les característiques.
La setmana passada després d’un període de inscripcions s’han obert les votacions als Premis Blocs Catalunya, una molt bona iniciativa de l’associació stic.cat. La classificació per categories permet observar una diversitat d’interessos variats. Classificar no sempre és fàcil, ni dins la mateixa categoria. Però la classificació proposada ofereix un ventall de temàtiques que descobreixen la riquesa de la blogosfera catalana. Això és un valor a l’alça molt important que el país disposa: opinió. Opinió personal o de grups, que d’alguna manera constitueixen espais d’influència i de referència per determinats àmbits de pensament.
La categoria política no és una excepció. La diversitat és molt gran. Blocs individuals i col·lectius, partidistes i més neutres, de polítics “autèntics” i d’analistes “polítics”, de constructius i de destructius,… però de fet, representa la mateixa heterogeneïtat de pensament de lectors. El país és heterogeni, i això m’encanta. Diversitat, per mi, és riquesa.
Vaig tenir dubtes de presentar el bloc un altre cop al premi, ja que ho vaig fer l’any passat i ja va tenir el seu reconeixement quedant finalista. De totes maneres, finalment ho vaig fer, decidit a donar valor a la feina que hi ha darrera d’aquest bloc: individual, però col·lectiva alhora. Gent que forma part del meu entorn de treball i amistat i que pensen que els procediments polítics han de canviar. Més que l’acció de regidor també hi ha propostes per poder pensar en nous escenaris polítics, investigació i reflexió. Aquesta és la part que més em motiva del bloc, i la de què em sento més orgullós.
Us recomano una passejada, i uns vots, per la categoria política plena de propostes interessants, alguns d’ells formen part del meu repertori de lectures. I si penseu que aquest bloc, també ho mereix ja ho sabeu. El sincer meu agraïment.
Per últim felicitar a l’equip de stic.cat. Conec a força gent que en forma part: són molt bons. Construir no és senzill, i sempre és més fàcil denunciar errors que construir missatges constructius. Els felicito un cop més, per la bona resposta que han donat a les típiques trapelleries per manipular les votacions. I sobretot, perquè han demanat ajuda als propis blocaires. D’això se’n diu creure en la intel·ligència col·lectiva.
Aquesta entrada es fruït d’una col·laboració que m’ha demanat el Marc Piqué, fa un parell o tres de dies. Recentment l’han fet responsable de premsa i comunicació de la plataforma Sesgueioles decideix, que organitzen la consulta popular pel 25A a Sant Martí Sesgueioles, i per tal de crear una mica d’opinió i enfocar la darrera setmana de campanya una mica diferent (a tota l’Alta Segarra), em demana la meva opinió.
Ho faré sense embuts, però amb molts matisos i dubtes. Abans voldria destacar unes premisses que, sense dir res de nou, em serveixen de coixí per manifestar la meva opinió:
Entenc el 25 d’abril, com a una jornada de participació ciutadana, per manifestar la voluntat de la ciutadania per decidir quelcom. En aquest cas, per avançar cap a un procés vers la Independència de l’Estat Espanyol.
La societat catalana, com la majoria d’estructures socials és complexe i heterogènia, amb una llarga cua d’interessos.
Els índex de desafecció política són alarmants. La legitimitat dels processos democràtics tradicionals cada cop són més qüestionats. Fem una ullada a l’anàlisi als índexs de participació i desafecció (2009, Fundació Campalans)
La representativitat de la nostra democràcia és molt baixa. Els candidats i els representants som escollits pel partit.
No estem acostumats a decidir i participar en processos de decisió reals. Molts dels intents fets han fracassat per la seva pròpia complexitat, pel baix nivell de participació o per la incapacitat de donar una resposta final.
Dret a decidir?
Evidentment. La societat ha de ser capaç d’organitzar-se per tal de manifestar la seva opinió sobre qualsevol cosa: només és una qüestió de massa crítica, com més membres més possibilitats d’aconseguir els objectius. De fet, la capacitat de la ciutadania organitzada per canviar les coses és molt gran. Actualment gràcies a les TIC ens trobem amb la possibilitat d’organitzar i mobilitzar la societat de forma més àgil i eficient que en temps pretèrits.
Qui?
Si ens fixem en els resultatsde les primeres consultes ens adonarem de dues coses bastant evidents: índexs de participació prou alts però en termes globals força baixos (22,9%, tenint en compte +18 anys), mobilització d’un perfil determinat (Si 94,2%).
Què?
Decidir la independència de Catalunya. Complexe. Lògicament si pensem en una pregunta per mobilitzar una part important de la societat catalana, aquesta ho és. Però fins hi tot, els que voten que sí, són prou heterogenis, i prou partidistes (llegeixis electoralistes, si es vol), per assegurar-ne l’èxit.
Sóc partidari de decidir les petites coses, fer consultes i espais de participació de la realitat més propera, donar resposta a la participació, i per tant, generant menys desafecció.
Com?
La Consulta Popular mou gran quantitat del teixit associatiu del país. Moltes entitats mobilitzades, molts voluntaris, molts col·laboradors, molta il·lusió, molt de coratge, molta passió,… fantàstic! Però quin serà el següent pas? Què farem quan sapiguem que el 90% (o més) de la gent què ha anat a votar (1 de cada 4) diu que vol començar a engegar un procés per parlar de la Independència?
El 25 % de la gent que ha anat a votar ho fa de forma unitària? Si realment es comences un procés per la Independència tots seguirien el mateix camí? No hi hauria qui ho aprofitaria amb beneficis partidistes ? El 75% de la gent que no va a votar…no vol ser Independent? O hi ha que sí i pensa que aquest no és el camí? O tant els hi fa? O la gent aprofita el diumenge per fer altres coses?
De tot una mica. Complexitat.
Per què?
Per aproximar la gent a la participació i, per tant a decidir, s’ha de promoure un veritable diàleg obert, complexe, deliberatiu, amb els diferents matisos, transversal. S’han d’establir compromisos amb els participants, i s’ha de treballar per aconseguir-los. Complexitat.
Cal anar a votar pel Dret a Decidir? Sí, el Dret a Decidir, però molt més enllà de la Independència.
Avui, a les 13h i amb la presencia de Jordi Bosch, Secretari General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es presenta un petit projecte -Anoiaendirecte-, però que crec que té elements prou interessats per destacar:
1. Com apareix el projecte? Després de tenir en marxa el projecte de Copons a través d’un espai dinàmic, senzill i usable com el que ofereix Wordpress, des de Redall interpretem que és interessant oferir el servei a la resta de municipis de l’Anoia. Amb 24 hores una colla de municipis de l’Anoia ja tenien web, fàcil d’usar i a cost 0. A la mateixa setmana assegut al sofà de casa i analitzant la situació de les webs de l’Anoia m’adono que la majoria d’espais no tenen rss i per tant no poden aportar continguts de forma automàtica. Gràcies a la nostra iniciativa les webs municipals poden compartir informació. Gràcies al Francesc Masana, de Zona en Línia, en poques hores tenim el portal en marxa.
2.Què permet el portal? Seguir l’actualització de la informació dels municipis de l’Anoia. Els municipis informant responen a dues demandes: donar informació als seus conciutadans i d’altra donar valor a la comarca. La informació dóna idees i possibilita que la comarca els pugui aprofitar (en àmbit turístic, per exemple). Permet que l’usuari es pugui configurar les preferències de visualització en el seu navegador. I permet a qualsevol municipi i/o particular, empresa instal·lar-se un widget amb la informació comarcal.
3.Què ha provocat el projecte? Altres espais web municipals han reclamat incorporar rss per tal de poder vincular-se al projecte. I per tant incorpora eines dinàmiques als seus webs, informa millor i dóna valor informatiu a la comarca.
La potencialitat del projecte va ser recollida ràpidament pel Consell Comarcal de l’Anoia, que ha ajudat econòmicament i en la seva promoció. És un bon exemple de co-creació. On l’administració no arriba, ho fa la iniciativa privada. Un cop desenvolupada la idea, l’administració s’hi afegeix. En definitiva, el ciutadà en sur beneficiat des del primer moment.
Conferència d’Antoni Gutiérrez-Rubí, dins el marc de la Jornada d’ERC, #JICERC: Comunicar és compartir
Política de butxaca, en la societat digital, la política de futur. La gent vol proximitat apropant informació i retorn directe a través de dispositius mòbils. Permetent un contacte directe, barata,… entre representants i representats.
La jerarquia dels partits actuals és evident. Cal fonamentar comunitats entorn als partits, més enllà d’aquestes estructures verticals. Cal traspassar les fronteres presencials per donar joc a la xarxa. Cal apostar per les decisions directes, sense delegar: el representant a poder donar fer del què està dient, de forma directa. Més enllà dels vots periòdicament, cal apostar per una política d’acció. Més enllà dels actes polítics tradicionals, en espais d’experiències vitals, emocionals.
Ara estem en un context polític que no s’apropa a la societat creixent (societat digital). Encara estem encallats en una societat industrial. És un espai nou, que cal explorar i experimentar. Aquest procés de canvis van acompanyats de nous valors: valor no significa preu. Cal pensar en nous atributs.
També cal pensar en nous espais de control, necessaris per aproximar-se a la societat digital. Per tant, el mode de comunicació actual tradicional ha caducat. Hem de pensar en nous models. Nous models de lideratge també. La jerarquia també és transforma, depenent de la reputació més enllà de la situació dins la jerarquia del poder. Es podrà fer competència des de l’agilitat, la reputació en xarxa,… les idees ben gestionades i àgils tenen valor.
Aquesta societat té capacitat de control, amb activisme (que poden fer política més enllà de polítics), que dóna valor a la transparència, construint identitat digital (donant valor a la reputació en xarxa). Societat organitzada en comunitats (xarxes socials).
Cal fer les agendes polítiques públiques, amb connexió les 24 hores. Amb integració a les xarxes socials, i donant valor a les idees. Cal aprofitar el talent.
A la xarxa no és un bon lloc per fer publicitat, i buscar disciplina. És un espai plural, per tant cal canviar de valors en la seva acció. Per convèncer s’ha de generar confiança.
La cultura 1.0, la comunicació 1.0, en la societat 2.0, amb les eines 2.0, resulten un fracàs. Per tant, no cal pensar en un procés de maquillatge, s’ha de caminar cap un canvi en l’estructura dels partits: donant valor a nous conceptes, talent i innovació.
És molt important la percepció dels ciutadans entorn a determinades organitzacions: en aquest cas partits. Cal buscar aliances, sinó és difícil créixer. Per tant cal crear aliances, cal compartir idees, ser capaç de compartir, ser flexible,…
Els mosquits contra elefants, capaços de tombar-los per la gran quantitat d’exemplars fent pressió. Francisco Polo, utilitza aquesta metàfora per visualitzar la capacitat de la ciutadania organitzada per fer pressió (lobby) al poder. Ismael Nafría destaca la força dels grups que es poden crear a les xarxes socials. Cal però una bona narrativa darrera, tenir clar què demanem, a qui ho fem i com ho fem. No apropiar-se del lideratge d’aquests grups versàtils, de fàcil organització i efímers (en molts casos) és la clau per donar valor al missatge. Igualada Neta, és un exemple interessant de grup organitzat per conscienciar a la pròpia ciutadania més que exercir una pressió a l’administració. La meva aportació en el reportatge es per il·lustrar aquest exemple, i per ressaltar la força del perfil digital: on darrera de cada opinió hi ha una persona amb noms i cognoms, o hi hauria de ser, i això dóna valor a aquesta expressió. L’accés restringit encara a determinats grups socials (fractura digital), com destaca l’Ismael Peña, no permet veure la voluntat col·lectiva de la societat sinó la d’uns determinats grups de pressió que substitueixen a altres grups de pressió tradicionals.
La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.
Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.
Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.
Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.
On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.
I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.
Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.
La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.
Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons
Acaba l’any. És hora de valorar i fer les prediccions de cara a l’any vinent. La primera part és senzilla, la segona -en el context actual- és una tasca complexa.
Valoro, personalment, aquest 2009 de forma molt positiva. Acabo l’any més pobre, amb més dubtes però amb més coneixements i ganes de treballar. Ha sigut un any de compartir, de conèixer, d’experimentar, de sembrar,… I no ha sigut fàcil. L’agosarament ha sigut evident, i això ha permès avançar. És un moment de canvi important, i per tant, estem fent el que toca: treballar per canviar. El meu fil conductor és l’honestedat i la sinceritat, i prometo, no canviar-lo.
Sóc molt afortunat perquè tres persones, que surten poc en aquest bloc, fonamenten la meva il·lusió per treballar: tres princeses Arantxa, Queralt i Txell, són l’estímul i el recolzament fonamental.
Teixint bones sinergies han sortit grans oportunitats a la xarxa. Gràcies a tots. Una de les darreres del 2009 ha sigut participar en aquest interessant document col·laboratiu del Marc Cortés. Trobareu una aproximació a la realitat dels Social Media per l’any vinent, però no oblideu que hi ha espais per les sorpreses per tant hem d’estar a l’aguait. Gràcies Marc, per proposar-me participar al costat de qui tant he aprés durant aquest any.Social Media Predictions 2010
Divendres va ser un dia intens entorn a les meves sensacions vers la política i la governança. Com crec que determinen molt bé diferents possibilitats entorn a un mateix sentit faig un petit recorregut de situacions.
Al matí, pujant a Solsona, seguia la sessió parlamentària catalana per dos canals paral·lels: ràdio i twitter. Aquest darrer, treia foc entre opinions a favor dels toros i en contra. Totes de to personal, amb el perill que diagnosticava fa uns dies molt encertadament @erovira després d’una sessió al parlament.
De cop i volta, per la radio, feien referència a la llibertat de vot dels parlamentaris de CIU i PSC. Certament un granet de sorra a nous marcs democràtics, sense la seva part de calç: el vot era secret. Primer dilema, és representatiu un vot secret per lliure que sigui? Crec que no. El parlamentari representa, o hauria de representar, a un grup de ciutadans que l’han escollit per tal de gestionar i decidir determinades accions vers diversos àmbits. Com pot fer un veritable rendiment de comptes amagant la seva opció de vot?
Sorprenent va ser alguna reacció del twitter que no entenia que es reclamés que el debat fos de com es segueix el procediment de prendre decisions i mantenia l’interès en un debat, que des del meu punt de vista, estava fora de lloc: toros sí, toros no. El debat s’havia re-dirigit cap a un espai estèril en aquell moment. La veritable tria era decidir si el requeriment d’un grup important de ciutadans entrava a debat a la cambra. El resultat final ajustat em va provocar una certa tristesa, no s’havia entès el procés de debat o no s’està a favor de què les aportacions ciutadanes entrin a debat.
Al migdia llegia com s’acomiadava José Antonio Donaire (@Donaire). Coneixia la notícia, però la meva admiració pel talent 2.0 d’aquest diputat socialista afegia tristesa al meu estat. @Donaire ha sigut dels pioners, a casa nostra, en entendre que la política 2.0 significa nous models democràtics. Amb talent i ma esquerra, ha sabut repartir i difondre les seves experiències i aprenentatges. Un cop més recomano el seu magnífic bloc.
Com a part d’una societat interessada en buscar nous espais més democràtics i oberts, hem de donar veus a exemples tant bons com el d’aquest diputat. Sempre tenint en compte que el canvi ha d’anar més enllà de lideratges personals, aquests són essencials per determinar una nova manera de fer i entendre la política.
Al vespre vaig anar a Carme, municipi de l’Anoia, que comença un projecte de Participació Ciutadana, ara, via Facebook. Com els hem ajudat a construir un model de web participatiu, em van convidar per explicar el seu funcionament. Vaig centrar un 95% de la xerrada a l’actitud i el 5% a la pròpia eina.
La impressió de la xerrada va ser molt bona. L’equip de govern té ganes d’escoltar a la gent, i això és nota. Oberts a obrir un veritable diàleg i aprofundir en un govern col·laboratiu. Els ciutadans de Carme escoltaven amb interès, i la gent més allunyada de les eines van demanar que se’ls expliqués -repetidament- com utilitzar la xarxa per comunicar-se. Ràpidament se’ls va informar que s’aprofitaria les classes d’informàtica a la gent gran per explicar com fer-se el perfil digital.
Vaig sortir realment emocionat de la resposta i de l’actitud de l’equip de govern d’aquest municipi. En aquests petits exemples podem començar a trobar veritables eixos de governança col·laborativa.
Gràcies a les sinèrgies del projecte de Copons, a la comarca de l’Anoia, han sortit projectes de participació ciutadana, entenent que aquesta ha d’anar més enllà que la de simple pluja d’idees, i això és emocionant.
