Ahir després d’un dia dur i abstracte vaig arribar a casa i les meves filles em van saltar als braços explicant-me i ensenyant-me els panellets que havien fet durant la tarda a casa la iaia. Segur que molts de vosaltres heu tingut sensacions d’estima semblant en arribar a casa després d’un dia difícil.

El país viu situacions difícils i, com ens sentim responsables de la vida social i política del nostre país, ens sentim decebuts. Ahir al matí la xarxa mostrava el seu rebuig a aquests fets i demanava solucions.

S’acaba un cicle de fer política i de gestionar l’administració pública. Nous models més participatius es reclamen per arreu, molt més enllà de les xarxes socials que ofereix Internet. Una política del diàleg i amb una reforma estructural profunda.

Marshall Ganz professor de la Universitat de Harvard, amb qui vaig tenir la sort de conversar el passat gener amb l’equip impulsor de NC, deia que el gran mèrit de la campanya de Barack Obama va ser recollir les forces de valents, que van trobar en la seva campanya la possibilitat de fer escoltar la seva veu.

La responsabilitat social i comunitària als EEUU és molt gran en relació a casa nostra. Però la societat catalana necessita impulsar la veu d’un canvi veritable en la gestió política i administrativa del nostre país. Un canvi de veritat. Molt més enllà d’accions populistes: acusació senzilla dels qui volen mantenir l’actual estatus polític.

Aquesta responsabilitat ciutadana que es reclama és fruit de la voluntat de protegir les bones accions de govern, que són moltes, i reparar les actuacions d’uns pocs. Però no ens equivoquem, la gent reclama un canvi més profund alhora de governar.

Cal deslliurar a les forces polítiques d’aquesta crosta protectora, per entrar en un debat més importants: cal pensar que el guió no està escrit i cal redactar-lo més enllà dels nuclis, purs i durs, de poder.

Qui sàpiga recollir aquest missatge, qui sàpiga recuperar la il·lusió per la política, se’n portarà el gat a l’aigua.

Ahir, va haver-hi una colla de polítics i ex-polítics que no van rebre cap abraçada, ni petons, en arribar a casa. Però deixeu-me dubtar, i ser agosarat en la meva reflexió, de si són culpables o víctimes de l’actual conjuntura político-administrativa.

Tags: ciutadania, corrupció, política

• Coneixeràs el polític dels teus somnis?
• La remor de l'eco necessita més música que silenci | El rumor del eco necesita más música que silencio
• Toros? La veritable votació i els processos polítics | Toros? La verdadera votación y los procesos políticos