La introducció de noves eines a les noves generacions tindrà un caràcter vital. Els immigrants digitals, que actualment convivim amb els nascuts a la era digital, tenim l’obligació d’integrar-nos en aquesta nova era si no volem ser uns éssers anacrònics. D’altra banda, sovint, ens trobem amb el paradigma de sentir-nos atacats per una generació que ens passa la ma per la cara en l’aprenentatge digital, quan volem que aprenguin quelcom.
Dilluns, arrenca el nou curs escolar. Any darrera any les propostes per millorar alguns aspectes, s’acaben convertint en propòsits, com els que es fan després de les campanades el dia de Cap d’Any.
· L’esperit global de recerca de la Fundació (alimentació i ciència, incloent la tecnologia). I els àmbits d’estudi, des d’un menjador escolar al servei d’alimentació d’un hospital.
· Voluntat pedagògica de la visita i amb esperit per promoure la bona alimentació.
· L’arquitectura dels espais i els seus voltants.
· Botiga la Fàbrica, amb una gran oferta de productes alimentaris, vins i licors inclosos, de denominacions d’origen catalanes.
L’Angle
· Espai neutre i agradable.
· Bona espai gastronòmic, plats elaborats i innovadors.
· Bona relació qualitat – preu.
A millorar:
Alícia
· Petits problemes amb la tecnologia dels aparells audiovisuals a l’hora de la presentació, compensats per la simpàtica noia que feia la visita.
· Espai web poc desenvolupat i sense possibilitat de participar.
L’Angle
· Carta de vins, especialment els catalans, poc extensa.
· Bon servei, però excessivament lent, tres hores per dinar. Tot i que, no es fan llargues.
· L’aire condicionat no segueix el consell dels 25º tant reclamat com a temperatura agradable. La temperatura ambient és molt més fresca.
L’amic Moixic, comença a perfilar el seu nou projecte pou oratori hiparxilògic. Aquest projecte teatral ensenyarà tot el seu desenvolupament a través del seu espai web. Cal estar alerta d’aquest projecte, que parteix d’una llegenda popular de la Catalunya interior, i a partir d’aquí, comença una història amb una atmosfera particular.
Hi ha dies que mentre pujo a Solsona a fer classe em pregunto, que faig… les hores de viatge sovint serveixen per pensar. En el fons agreixo aquestes hores de viatge, m’ajuden a pensar i organitzar les meves idees. De tant en tant, hi ha una sorpresa… L’altre dia feia una classe a l’aula d’informàtica i un alumne, el Noel, aficionat a les marxes de resistència va aconsellar-me un recurs web: wikiloc. Uauuuu! Que guai! Si senyor. Mica en mica el cercle es tenca. Fa dies que hi dono voltes. La senyalització tradicional de camins i rutes va perdent el seu sentit. Que fàcil que la vegetació tapi una senyal, un roc mogut de lloc,…mil eventualitats possibles i innecessàries. Ja tenim la solució aquí: gps. Descarregar ruta i seguir. I si ens volem perdre? Ens perdrem i sempre tindrem a la memòria del nostre uns waypoints inoblidables… que podrem compartir o no?
