Xerrada de Miquel Àngel Prats, Director del CETEI. Centre organitzador del IT World Edu.
Organitzada per l’escola Arrels, de Solsona.
Context socio-tecnològic
En la societat de la informació i el coneixement.
Podríem comparar el canvi amb la introducció de la impremta. Canvis importants tecnològics que afecten àmpliament a la societat. Ens trobem amb les mateixes reticències que amb l’aparició del telèfon: “deixarem de veure’ns”.
No estem parlant d’eines, sinó de llenguatges/espais de socialització.
Valorar la sociologia dels alumnes.
La des-contextualització dels professors i pares sembla un fet. Amb una dificultat per entendre els nous models de relació i organització social.
Societat Líquida. Enfocaments teòrics
És distingeixen quatre revolucions culturals: parla-escriptura-impremta-telemàtica. Les tres revolucions es perpetuen paral·lelament; amb l’aparició d’una nova revolució, les altres canvien el seu rol.
Tres revolucions econòmiques: terra-producció-informació. Evolució de la relació de poder entre les fonts d’origen del benefici econòmic, per tant del poder.
La telefonia mòbil com a primer fenomen del salt del món analògic al món digital, com a trencament i superació de les tiranies d’espai/temps.
El món de l’educació, com qualsevol àmbit social s’ha de plantejar tres escenaris imminents: xarxes de relació, intel·ligència artificial i realitat virtual.
Hi ha pràctiques docents que deixen en ridícul al professor davant els alumnes. Aquestes activitats hem de resituar-les en un nou context.
Noves línies, nous llenguatge, nous espais= noves habilitats
Les pràctiques són mesurables (capacitat de memòria, USB) i és corresponen a extensions definides (*jpg, *.pdf,…).
Els valors de la vida tecnològica no són els mateixos valors de l’educació. La immediatesa és un valor provocat per la tecnologia. Els infants doncs, no estan acostumats a tenir paciència perquè els valors tecnològics els apropen a la immediatesa de resposta.
Gran índexs d’analfabets digitals: l’escletxa digital és evident.
Convergència tecnològica de la informació en diferents aparells. Això provoca un canvi en el paper de l’intermediari. Provocant un conflicte en els valors de propietat tradicionals: els continguts de la xarxa, en gran mesura, son descarregables però no comerciables.
Referències recomenables:
Bauman, amb el concepte de societat líquida, el coneixement deixa de ser rígid i es converteix en líquid.
F. Padró, amb Aprenents del nou mil·lenni: on la imatge és converteix en la forma habitual de trobar la informació.D. Buckingham, amb la mort del concepte d’infància. L’aprenentatge és globalitza, ja no és poden distingir etapes evolutives.
El mestre deixa de tenir la jerarquia total de l’aula i l’alumne pot guiar-lo en l’entorn tecnologic.
La competència digital
Cal evitar postures apocalíptiques: Aprofitar les persones amb talent que ja hi ha dins el claustre, i amb capacitat per liderar el canvi.
Situar ordinadors a la aula no vol dir innovació tecnològica. Per tant, podem parlar de nous espais, noves aplicacions.
Errors d’innovació: Utilitzar una eina no vol dir ser innovador. El tipus d’informació-coneixement-continguts que transmetrem als alumnes han de canviar. Cal renunciar a uns determinats continguts i donar la metodologia i criteri per cercar-los en un futur.
El rincón del vago, és el paradigma de la nova educació: qui és més gandul l’alumne que copia treballs o el professor que fa 20 anys que proposa el mateix treball?
Kein Bain: ¿Lo que hacen los mejores profesores universitarios?
Cal conèixer la matèria, però no és suficient. Cal saber explicar els continguts: és molt important la metodologia. Utilitzar l’espontaneïtat i plantejar reptes partint de problemes reals, són dos recursos necessaris d’implantar.
David Weinberger: Remarca la importància de la imatge exterior de la institució. També l’ordre en el món digital: deixar de classificar-se per carpetes, les etiquetes són un element per ordenar i cercar.
I…amb els pares què fem?
Els pares igual que els professors han de treballar amb els criteris. Perquè l’alumne/fill estigui recolzat, amb coneixements dels continguts i la seva posterior utilització.
