Interessant com analitza Rafael Lujan, l’evolució d’aquests primers sis mesos del portal btvnotícies. Ho fa de forma moderada i donant la justa importància a les possibilitats que han ofert les TIC, en la seva evolució. En realitat les xarxes socials han apropat btv a un nou públic, a un nou mercat; i també a una nova manera de generar continguts amb col·laboració dels mateixos seguidors. En realitat aquests deixen de ser mers receptors, i es converteixen en potencials emissors de continguts.
Molt important la tasca de formació, coneixement transversal, amb la resta de companys. Per tant, no reduir l’ús de les eines digitals a un determinat grup de la redacció sinó com eina de suport a la feina que ja estan realitzant.
En el talkingabout, també es fa referència a l’acció de la nevada que va iniciar btv amb col·laboració amb els seus seguidors, que a través de twitter i del hashtag #neucat, informava i recollia vies de informació periodística gràcies a la col·laboració oberta de voluntaris animats a participar. Per tant, donant un servei a la comunitat amb la pròpia aportació de la ciutadania.
Fa quasi un any vam començar el talkingabout amb la Gemma Urgell, amb la voluntat de conèixer gent, conversar una estona amb ells i transmetre en un petit vídeo la seva essència. Després de més de 25 vídeos publicats als nostres respectius blocs i gràcies a la bona rebuda que han tingut a la xarxa i que sincerament no esperàvem, hem decidit fer un pas més: crear www.talkingabout.eu, una plataforma web on tothom podrà penjar i compartir les seves converses i generar plegats espais de diàleg al voltant de diferents temàtiques.
La idea és crear un mosaic de vivències, històries i projectes amb la web 2.0 com a teló de fons.
Quina és l’essència del #talkingabout?
Com ja definim al web, “Seguim persones al Twitter, tenim desenes d’amics al Facebook, llegim molts blogs, ens fem una idea sobre aquesta gent que anem admirant, que ens sorprén, que ens enriqueix en coneixements. Per què no fer un pas més i quedar amb ells? Per què no parlar cara a cara, amb aquelles persones que gràcies a la xarxa passen a formar part del nostre dia a dia sense ni haver compartit una conversa de viva veu”.
Cultura, política, educació, empresa, economia, cooperació, joventut, periodisme, diferents facetes on els nous valors de la web 2.0 (compartir, distribuir, crear valor, co-crear, difondre) hi són presents gràcies a persones que estenen i amplifiquen aquesta nova forma d’entendre la vida i les relacions entre les persones. Tu també tens molt a explicar-nos sobre aquest canvi de paradigma i com l’apliques en el teu dia a dia; i, evidentment, també coneixes o t’agradaria conèixer aquella persona que llegeixes en un bloc, que segueixes al Twitter o al Facebook… doncs proposa-li fer-li un #talkingabout i comparteix-lo aquí, amb nosaltres. Passa del 2.0 a la conversa presencial i, a través d’un breu vídeo, resumeix aquesta trobada i comparteix-la.
Com podeu fer un #talkingabout?
Us podeu registrar com usuaris i generar un espai de conversa (#talkingabout), amb format text, imatge, i/o vídeo. Anirem treballant per millorar el registre a la plataforma perquè es pugui fer amb el perfil d’altres xarxes socials: Facebook, Twitter,… una mica de paciència
Hem vinculat tots els #talkingabout que ja hem fet en aquesta plataforma i us animem també a comentar-los, seguir-los, valorar-los i vincular-los amb d’altres que pogueu fer vosaltres mateixos.
#talkingabout s’estendrà més enllà de la web
Estem treballant per la confecció d’un widget que permeti estendre el #talkingabout a blocs i pàgines webs. A més, ja tenim una pàgina al Facebook (et vols fer fan??) i la monotorització del hashtag #talkingabout a twitter.
Per què pot servir el #talkingabout com?
Per exemple, creiem que www.talkingabout.eu pot ser molt útil per jornades i congressos. Com que està organitzat per diferents etiquetes: comunicació, política, cooperació, educació, etc. i cada vídeo, comentari, document, es relaciona amb un d’aquests, es poden crear etiquetes o canals especials per jornades i congressos i vincular així tots els testimonis d’aquell esdeveniment i donar-li una continuïtat abans i després de forma on-line, permetent que el debat continuï. Si us interessa per algun acte d’aquest tipus, ens ho podeu demanar i inclourem l’etiqueta del congrés en l’espai de núvol de temes.
Segur que pot servir per altres coses, així que, tu mateix, explica’ns quines funcionalitats pot tenir!!
Hem fet un petit vídeo intentant resumir què és el #talkingabout: multicultural i multilingüe; i esperant generar espais de debat i de diàleg emprant la tecnologia. No som massa bons actors, però ens ho hem passat molt bé fent aquest petit vídeo introductori (agraïm al @galigan que ens hagi cedit una de els seves cançons per aquest petit vídeo).
Donem les gràcies al Francesc Masana (Zona en Línia) que forma part del projecte en tota la part del desenvolupament.
Molt interessant aquesta conversa amb Valentí Sanjuan. Tot i la seva joventut, ja pot explicar la seva trajectòria dins un àmbit, el del cinema, que l’apassiona. M’agrada el seu enfoc perquè dóna valor el cinema amb català, cercant produccions pròpies de bona qualitat i prioritzant la versió original.
Un dia es va adonar que cine.cat estava lliure i, a partir d’aquí va començar un treball entusiasta per donar contingut al concepte, amb el suport de les xarxes socials.
Lògicament el cinema, no es veu al marge dels canvis socials i comunicatius de la Societat en Xarxa, per tant està immers en un procés de canvi, del què també en parlem en aquest #talkingabout. Seguiu aquest noi, en sentim i en sentirem a parlar!
La transformació d’una societat industrial vers una societat digital -en xarxa-, l’aparició de les noves tecnologies, els nous espais de comunicació i organització situen a la persona, al ciutadà en un altre dimensió. Aquest procés d’abast global, és analitzat per l’Antoni Gutiérrez-Rubí, en aquest interessant #talkingabout a través de l’experiència de la seva feina, els seus estudis, lectures i escrits.
Caldrà analitzar, en la mètrica de resultats, si s’acompleix amb una certa velocitat els canvis que són evidents i necessaris en els nostres processos polítics. Retardar aquesta transformació situaria a la classe política, i els espais de govern, en una situació delicada.
Proposo reflexionar i difondre el contingut d’aquest #talkingabout, en un debat necessari i realment profund, més enllà de l’enfoc tradicional.
Garum, té els elements que segons la meva òptica el defineixen com un gran projecte. És un projecte local -Lliça d’Amunt- apassionant, a darrera hi ha una persona amb passió – Màrius Gómez-, original, universal, exportable, espontani, fugisser (o no)…
Què és Garum?
Garum és un petit espai, situat en el carrer Anselm Clavé, 95 de Lliçà d’Amunt. Un mostrador, sense porta, ni il·luminació artificial de 200×240cm. On s’hi exposen obres d’art, moltes d’elles, realitzades específicament per l’espai. Si fem una ullada a la seva web, podrem veure que tenen una índole diferent però d’una gran qualitat.
Qui és el Màrius? El Màrius és un apassionat del món de l’Art: li brillen els ulls, quan parla de com rumia les exposicions, com pensa les inauguracions, com es traslladen les obres, com reacciona l’espectador davant la visió de les exposicions. Com mou les mans construint i modulant les paraules i les obres de què parla.
Un talkingabout, de molta sensibilitat, gravat una cafeteria sorollosa barcelonina i que ens animarà a participar d’una visita a GARUM, quan fem una visita a Lliça d’Amunt. La Gemma també en parla al seu bloc.
Em feia molta il·lusió fer aquest talkingabout. Vaig conèixer al Francesc fa un any, més o menys, al Citilab de Cornellà. Teníem elements comuns, però encara no havíem coincidit en cap ocasió. Després de parlar poca estona amb ell, vaig tenir clar que continuaríem trobant nodes per fer coses plegats.
Aquests elements en comú que ja teníem abans de conèixer-nos analògicament eren vers la informació municipal. Paral·lelament al projecte de Copons 2.0 va néixer lallacunaonline. Una proposta molt interessant: on no arriba l’administració alhora d’informar als seus conciutadans ho fan els mateixos ciutadans, amb la utilització de les eines de la web 2.0. Darrera una actitud de transparència, comunitat, col·laboració, etc. La dissort del Francesc, impulsor de la idea a la Llacuna, és que no ho va poder fer des de la responsabilitat de govern. Però podríem dir que els objectius són els mateixos. Li desitjo i l’animo a assumir responsabilitats de govern a La Llacuna, en un futur, perquè penso que pot aportar moltes coses positives a un gran poble.
Després vàrem coincidir en el Congrés de la Cibersociedad, del què el Francesc formava part de l’organització. Una experiència molt interessant que també surt a la conversa. I de la que particularment no em sento satisfet, per l’aportació com a coordinador, i que algun dia espero poder rectificar.
També vaig estar a la seva defensa de la Tesi. En un període molt breu de temps, es van presentar dues tesis molt interessants: la del Francesc i la l’Ismael Peña. Vaig tenir la sort d’estar a les dues, com el Francesc, la diferència és que ell era el protagonista d’una
Em coincidit en aquest talkingabout, i ja hem “pactat” un conveni de col·laboració per ajudar-me a la meva recerca de Comunitats Rurals. El Francesc engega un gran viatge aquest dimarts, direcció a Brasil. M’agrada molt el plantejament que fa del viatge, i li he demanat que em doni un cop de mà en la identificació de la meva recerca. Serà com una manera de continuar seguint-lo i conèixer de primera mà la seves vivències.
Aquest talkingabout apunta, com a mínim, a un segon capítol: amb les experiències del viatge. Com sempre serà un plaer.
BON VIATGE, sabem on ets…somewhere over the rainbow
Hi ha elements interessants, que transversals en tots els camps, es vehiculen també entorn al món de la cultura.
Les institucions han de ser a les xarxes socials. Els usuaris són allà i per tant cal ser on ells ja hi són. També hi ha la possibilitat d’arribar a un públic diferent.
La relació amb l’usuari va més enllà de la tradicional, generant llaços emocionals amb la institució gràcies a les xarxes socials. Ells ajudaran a fer difusió dins els seus propis espais i xarxes d’amics.
L’educació és un espai amb un potencial molt important. Cal estar al cas de propostes que ja funcionen per poder extreure idees (per exemple, l’espai wiki del Museu Guggenheim). És important d’utilitzar eines (com el vídeo) que permeten arribar al públic més jove.
L’aportació de continguts de l’usuari ha de ser lliure, i la institució no ha de tenir una voluntat de control. Només ha de moderar i generar bones sinergies amb els usuaris.
Aquest nou paradigma representa una re-formulació de la pròpia institució: canviant la forma de comunicar, l’organització de treball, la relació amb els usuaris, etc. Com més jerarquitzades són les institucions més dificultat per reformar-les i fer propostes d’innovació.
Talkingabout gravat en el marc de la Catosfera 2010. Gemma Urgell is talkingabout too.
Em va agradar poder gravar aquest talkingabout. Vaig conèixer al Jaume al Cava&Twitts de Cooperació i Solidaritat perquè va passar i comentar el resum del bloc. Allà em proposava millorar la gestió idiomàtica del bloc i, com jo no n’acabava de sortir-ne en la configuració, va donar-me un cop de mà. Per tant, aquesta petita anècdota explica com de bé es retroben dos mons: el 2.0 que integra l’1.0, i a la inversa. Aprofitant les bones sinergies varem gravar aquest #talkingabout, que resulta d’allò més interessant.
En Jaume ens explica la seva relació amb les TIC i les ONL, quelcom que no li ve de nou. Fa temps que hi treballa. La seva reflexió entorn a les possibilitats de les noves eines que ofereix Internet i la comunicació i construcció en xarxa, no són casuals. Les estructures organitzatives tenen davant seu un nou model de relació, construcció i mode de treballar. L’exemple que el 2.0, i l’1.0 es retroben necessàriament.
No podia quedar-nos en l’oblit el tema de Haití. L’exemplificació de la tasca de les ONG amb un nou context comunicatiu i la visió sobre la utilització de eines 2.0 per part dels mitjans tradicionals, em semblen les opinions més constructives i positives que he sentit aquests darrers dies.
Gràcies un cop més Jaume. Ens seguim. Segur que ens trobarem en altres #talkingsabouts, potser sense càmera però igual d’interessants
La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.
Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.
Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.
Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.
On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.
I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.
Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.
La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.
Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons
Alberto Ortiz de Zárate (@alorza) i Jordi Graells (@jordigraells) tenen moltes coses en comú: idees, projectes, experiments, iniciatives,…transversals a qualsevol organització administrativa en l’actualitat. Us aconsello molt veure aquest #talkingabout de dues persones innovadores, i que ens han servit de referent a altres emprenedors alhora de conceptualitzar els projectes. Deixo anotades aquestes idees claus per tenir en compte, d’aquesta conversa que va tenir lloc a Citilab-Cornellà dissabte passat, en el marc de #gobces, sense necessitat de cap pregunta:
Lideratge
Fonamental la capacitat que han tingut per liderar els projectes en les respectives administracions, aconseguint el suport de la representació política. Aquesta és bàsica per parlar en clau d’èxit. Sense la transformació dels lideratges és pot caure en la xarxa com un espai assembleari, sense cap estructura organitzativa.
Moment històric
Estem davant d’un moment històric pel canvi de l’administració pública. Hauríem de valorar i mesurar el procés de forma positiva i amable. Trobant projectes emblemàtics per d’emfatitzar processos/espais on el canvi ha sigut una realitat.
Canvi de valors
El fonamental és vincular els canvis a optar per metodologies de treball diferents, i actituds que trobaran el suport de les eines. Mai a la inversa. Donar valor a unes determinades actituds de treball permetran un canvi de l’administració pública. Aquest canvi de valors supera les fronteres de la pròpia administració implicant a tota la societat.
És un recorregut conjunt
No s’ha de percebre com un diàleg d’uns quants, experts, sinó com un procés col·lectiu. Els avançats a les eines han de tenir la capacitat de involucrar a tothom perquè realment el procés de transformació sigui global.
Les limitacions de l’administració
Sovint quèiem, els ciutadans, a demanar a l’administració que sigui capaç de solucionar qualsevol problemàtica per ella mateixa. En realitat la solució s’ha de trobar de forma conjunta entre administració i ciutadans. La implicació de la ciutadania és bàsica en la resolució dels problemes.
No caure en els estereotips
Massa sovint és recau en la ineficàcia de l’administració sense qüestionar-se la responsabilitat com a ciutadans que formen part d’un col·lectiu. La complexitat creixent dels problemes fa que la participació ciutadana en el procés de recerca de les millors solucions sigui imprescindible.
La crisi serà favorable per l’administració
Com menys recursos més valor és dóna a la possibilitat de generar projectes austers però eficaços, sense necessitat de grans plataformes, etc. L’enginy, la co-creació, la col·laboració… elements importants a tenir molt en compte.
…i serà una oportunitat que no hem de deixar desaprofitar.
