Hi havia una vegada una nena que vivia tant contenta del dia a dia, que sempre que parlava d’una acció futura ho feia parlant d’avui. La Laia, abans d’anar a dormir deia: ”avui quan em desperti aniré a l’escola”. I així amb tot allò que feia.
La Laia, va anar creixent i madurant. Evidentment, va canviar, i va entendre que els dies acabaven i en començaven d’altres. Per tant, cada dia era un petit projecte.
La política, i l’espanyola, en particular es troba en aquesta primera fase infantil: parlem de canvis i només pensem en noms diferents, aliances diferents, però lluny de la realitat. Els canvis són més profunds, la gestió i l’optimització d’elements ha de millorar. Per tant, al canvi ha de ser més estructural. Això farà que la nostra democràcia maduri, i desenvolupi la seva personalitat: més enllà de la protecció dels pares (partits polítics).
La Laia es farà gran i es trobarà una realitat força diferent, amb la qual hem crescut els que avui tenim l’opció i deure d’exercir els nostres drets polítics.

Tags: canvi, democràcia, política

• 'Look left'
• Coneixeràs el polític dels teus somnis?
• La remor de l'eco necessita més música que silenci | El rumor del eco necesita más música que silencio