Copons 2.0, una aproximació a l’acció de consens
Escrit publicat al Camí Ral, n.29. Gener 2010.
La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.
Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.
Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.
Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.
On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.
I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.
Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.
La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.
Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons
Pràctica UOC, sobre Copons 2.0
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!Copons 2.0, una aproximació a l’acció de consensTags: administració pública 2.0, camí ral, ciudadania, copons, política
- Coneixeràs el polític dels teus somnis?
- La remor de l'eco necessita més música que silenci | El rumor del eco necesita más música que silencio
- Toros? La veritable votació i els processos polítics | Toros? La verdadera votación y los procesos políticos




febrer 2nd, 2010 at 1:00
Molt interessant, Ricard. Desconeixia aquest projecte. Aquesta hauria ser la tònica en tots aquells estaments en que ‘uns pocs’ han de prendre decisions que acaben afectant a ‘uns molts’. Heu presentat el projecte a Igualada? Seria genial descobrir que al nostre Ajuntament hi ha interès per escoltar (i més encara per adoptar) les propostes dels ciutadans. Ja saps com ha ‘acabat’ tot l’enrenou que es va aixecar amb el tema de les zones blaves…
febrer 2nd, 2010 at 9:15
Fantàstica iniciativa. Em reafirma que allò important no són les eines en si, sinó la motivació, l’actitud i l’empenta. Felicitats per liderar-la!!!
febrer 16th, 2010 at 22:56
Ricard,
Com ja saps ja coneixia el projecte, el vam estar comentant per alt al sopar. Només dir-te que ets un crack.
Ara que hi ha les eines per fer-ho, no sé perquè hi ha ajuntaments com el d’Igualada que no les utilitzen. Encara fan servir una comunicació unidireccional antiquada i donen l’esquena a la participació. Els ulls de centenars de ciutadans engrescats amb la seva ciutat poden veure-hi més que els dels 10 membres de l’equip de govern i que els de 21 regidors del consistori. Això sense parlar del fet que cada vegada dificulten més el bon exercici del periodisme (comentari fruit de la deformació professional).
Res més. A reveure.
febrer 17th, 2010 at 21:06
Gràcies pel comentari Albert. Crec que la manera de fer política s’ha de transformar ja. La comunicació ha de ser bidireccional evidentment. I la capacitat de co-crear entre àmbit públic i ciutadania, associacions, etc. molt més gran.
Fins aviat,