Fa dies que aquesta pregunta volta pel meu cap i voldria fer una reflexió en veu alta; amb l’obsessiva voluntat d’extreure missatges constructius, tot incitant en construir un model alternatiu a l’actual.

Acabades les passades eleccions europees ja em preguntava quina seria l’actitud dels nous europarlamentaris. Comencem a tenir respostes, almenys certs indicis ens comencen a indicar la llum (o la foscor). Amb encert, Sergi Sabaté indicava que Tremosa i Junqueras ja fallen a Internet. No calen més paraules.
Un altre indici: analitzant les respostes dels eurocandidats a l’espai Fes Europa veurem que el llenguatge utilitzat pels futurs representants, en general, no deixen de ser missatges ambigus extrets
d’un ideari comú i amb manca de compromís de lideratge. És el mateix llenguatge que a la televisió, en una entrevista en un diari o en un meeting, espais que no esperen resposta ni debat, i que no concreten resposta.

Sembla evident que l’ús de les eines que ofereix la xarxa fa que aquesta es converteixi en un espai més de propagació d’un missatge poc personalitzat i amb poca capacitat crítica; un missatge poc vinculat a un espai de diàleg real entre representant i representat. Intueixo que això té una problemàtica comú: el ciberactivisme actual.

Com el visualitzo? El cap de candidatura o la cúpula del partit en qüestió llança un ideari en diferents missatges, idees, projectes, que es propaguen a la xarxa com a idees repetides bombardejant cada espai de les nostres pantalles. Dubto, deixeu-me que utilitzi la meva petita estadística personal com a pur receptors de informació, que es percebi un canvi d’actitud si no un simple canvi de format.

En aquest punt, des de la pròpia xarxa, hem de ser molt crítics i pedagògics alhora: valorar la virtualitat com un espai de debat/diàleg i noves formes de fer política, no de propaganda.

Dedueixo que els ciberactivistes (o pròxims) d’un partit haurien de construir aquest nou marc de diàleg entre representant i representant: amb un nou escenari: el govern de tots. Evitant, així, l’alt distanciament entre ciutadania i govern, política i/o administració (el veritable afebliment del sistema democràtic).
Aquest clima hauria de permetre enfortir la construcció d’un nou model democràtic amb base a una nova manera de relacionar política i ciutadania. Amb un alt esperit de diàleg i lideratge dels representants públics també a través de la xarxa.

Tags: Administració / Política , ciberactivisme, ciutadà, democràcia, diàleg

• Toros? La veritable votació i els processos polítics | Toros? La verdadera votación y los procesos políticos
• Quina és la utilització de l'e-TRAM a la comarca de l'Anoia?
• Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol