La consciència de diner públic
Crec que ens ho hem de començar a plantejar seriosament. És necessari un canvi de consciència de la utilització de diner públic. Evidentment aquest és un tema molt lligat a la reutilització de dades públiques, però va una mica més enllà.
La consciència de què les dades aconseguides gràcies en la funció pública han de ser, en la mesura del què és possible, visibles, consultables i re-utilitzables per tothom, va sent evident. Cal que aquestes dades siguin de fàcil accés i gestió per poder crear aplicacions, estudis, etc. que ajudin a millorar la nostra qualitat de vida, en tant que ciutadans d’un territori. Evidentment això recuperà, en la seva mesura, la funció pública (administració i política) i la seva bona acció.
Anem a un pas més enllà. Dia darrera dia apareixen nous casos de malversació de diners públics. Ja sigui per una acció il·legítima d’un càrrec públic o per certes accions administrativament poc ètiques fruit d’una manca de transparència. Per exemple institucions públiques que donen diners a organitzacions, que per la seva banda també els redistribueixen segons els seus interessos. La consciència de diner públic és molt feble. Tant per les administracions, com els polítics que en legitimem un determinat ús, les organitzacions que ho reben i el conjunt de la ciutadania que desafectada pel mal funcionament de la gestió pública, gira la mirada cap un altra banda.
Per això té un tope? Crec que sí. Els nivells d’atur augmenten dia darrera dia, tot i que també s’intenten difuminar, per tant la situació de les famílies és cada cop més complicada. I per tant, podem trobar-nos que l’anomenada crisi econòmica general, es converteixi en crisi social general. I això pot complicar molt la situació de la convivència diària.
Amb més o menys encert, es proclamen solucions i mides extraordinàries, algunes d’elles reforçades amb la novetat de les eines 2.0. Però aquesta solució és feble. Cal un replantejament seriós i un canvi de model: també en la consciència del diner públic. El partit que sàpiga jugar aquesta carta i tingui paciència se’n podria en dur el gat a l’aigua. Comencem?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!La consciència de diner públicTags: administració pública, diner, públic
- 'Look left'
- Coneixeràs el polític dels teus somnis?
- La remor de l'eco necessita més música que silenci | El rumor del eco necesita más música que silencio
octubre 22nd, 2009 at 9:05
Ricard,
Ho deixes molt clar…
Com hem comentat vàries vegades, la clau està en la transparència i, a més, en obrir les dades per a que siguin fàcilment consultables per la ciutadania, (consultables i ‘masheables’).
Per mi el més esperançador és el que dius al final: “El partit que sàpiga jugar aquesta carta i tingui paciència se’n podria endur el gat a l’aigua.”
Falta algú que lideri aquest tema des del seu partit, algú que tingui una visió estratègica, algú que hagi après la lliçó d’Obama (no és que vulgui idolatrar l’Obama però crec que en aquest cas ha obert camí).
És a dir, algú que s’atreveixi…
No és tant dificil, no?
octubre 22nd, 2009 at 10:48
Coincideixo amb tu i amb el Marc que cal més transparència i que un pas és que les dades siguin públiques pels ciutadans.
També crec que la solució és molt complicada; i aquests dies es corrobora quan un jutge decideix donar llibertat Fèlix Millet davant la sorpresa i indignació de molts ciutadans.
Això ens planteja que el sistema (tot, el polític, el judicial, el mediàtic,…) viu a anys llum del que els ciutadans reclamem i trobem com a justos. I considero que la crisi social que comentes al post ja existeix perquè la societat està prenent un camí diferent que la dels òrgans públics (i en aquest sac poso jutges, polítics i mitjans).