Recerca de Comunitats Rurals, m’ajudeu?

febrer 10th, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Formació / Biblioteca | 3 Comentaris »

Després de força temps de donar-hi voltes, ja he concretat quelcom. Començo a estudiar de nou -cosa que no he deixat de fer mai- però amb un format acadèmic: Master de la Societat de la Informació, a la UOC. Per què? Doncs per organitzar els meus aprenentatges i donar valor a dades que extrec de projectes. Fins i tot del meu propi recorregut com a polític, tant en la regidoria a Copons com a la vicepresidència del Consorci de l’Alta Anoia. Em sembla que aquesta iniciativa enriqueix i dóna valor a la feina d’innovació que estem fent al territori, i també -lògicament- a nivell personal.

Quin és el punt de partida de la investigació?
L’organització de comunitats en el món rural. Res de nou, però amb un enfoc nou (penso). Els recursos de l’administració són limitats, provenim d’un model econòmic que, com s’està demostrant, és caduc: el de la societat del benestar. Els models econòmics s’estan transformant, i per tant l’actitud de l’administració i de la societat també està (o hauria d’estar) evolucionant.

D’altra banda la societat catalana té gran tradició en l’organització social, en forma de gremis, associacions, etc. Per tant, la possibilitat d’organitzar-se més enllà de la pròpia administració pública (govern) ja és una tradició (no se fins a quin punt, perduda).

M’interessa descobrir i analitzar com es va organitzar, i sobre com s’organitza actualment, la societat per donar resposta a aspectes que les administracions no aconsegueixen arribar. També descobrir com incideixen aquestes comunitats en les decisions de les administracions, i com s’organitzen per fer-ho.

La Societat de la Informació permet nous models comunicatius i organitzatius més fluctuants que els tradicionals. Quines noves possibilitats ofereix això? Quins exemples podem començar a trobar que poden semblar bons exemples d’un nou model organitzatiu? Podem trobar models, en altres territoris, que no han viscut en la societat del benestar què poden donar pistes del nou model a seguir?

Les tiranies de la dispersió, la manca de serveis, la dificultat de comunicació; i la proximitat amb el meu hàbitat, els interessos pròxims, l’àmbit de treball, la tradició han despertat la meva atenció en el món rural.

La recerca, com un primer pas

El primer objectiu és identificar i conèixer les comunitats rurals. Catalanes, espanyoles i d’arreu. Amb la idea de crear nexes d’unió (reals o conceptuals) per establir sinergies i noves línies de concreció i/o investigació, proposo començar recopilant informació.

En aquest formulari, de moment en català i castellà , properament en anglès, trobareu una sèrie de camps per definir cada una de les comunitats.

Us animo a fer-me propostes i a difondre aquesta iniciativa. A canvi, em proposo retornar el coneixement que aquest estudi aporti.

Micropolítica, idees per canviar la comunicació política

febrer 10th, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Comunicació , Formació / Biblioteca | 2 Comentaris »

A través d’un generós oferiment que va fer via twitter l’autor, vaig rebre de forma personalitzada el llibre del què us parlo en aquesta entrada i us recomano llegir sinó ho heu fet ja.

Micropolítica, idees per canviar la comunicació política és un recull d’articles publicats a la Revista de la Fundació Rafael Campalans durant el període 2007-2009 per Antoni Gutiérrez-Rubí.

Perquè us animeu faig una breu síntesi de cada capítol:

La política de les emocions
Gutiérrez-Rubí realça les possibilitats de la intel·ligència emocional en el discurs polític. La política de les emocions i percepcions a través de l’anàlisi del comportament del cervell davant dels estímuls.
Situar-se en l’espai del receptor obliga a un exercici de reflexió per part del polític per cercar les millors estratègies per conquistar els ciutadans i sobretot, fer una política més pròxima.

La política del relat
Sense substituir el projecte, la narració ha de ser capaç de mobilitzar als ciutadans davant de fites elaborades entorn a l’esperança d’un canvi. La necessitat de vincular emocionalment a la ciutadania en el projecte obliga a la classe política a plantejar-se el relat com a una eina d’empodarament.
Les estructures mentals [marcs] del cervell permeten modelar i construir el discurs entre emissor i receptor. Això serà viable a través de la força del discurs, dels valors que hi ha darrera, amb la força de les paraules, mostrant la capacitat de liderar un procés de canvi i amb el suport de la força de les imatges, en la mesura que són capaces d’explicar raonaments abstractes a través de metàfores.

Els tristos no guanyen eleccions (Ni lideren, ni sedueixen, ni convencen)
El somriure estimula la nostra percepció i estimula les nostres accions i decisions. En aquest capítol a través de diferents exemples i anàlisi del comportament humà descobrirem les possibilitats de l’estètica política, la seva capacitat d’empodarament i en definitiva, la seva capacitat de generar il·lusió sobre el col·lectiu de ciutadans.

Viure les idees (polítiques) per combatre el fragment i l’oblit
En aquest espai es formula una tesi interessant: si els humans podem escollir cada cop més els interessos que volem recordar (gràcies a les noves eines i la possibilitat d’arxivar coneixement), el nostre comportament davant a propostes cognitives també es transforma. Paral·lelament podem adquirir informació cada cop més fragmentada segons els nostres interessos. La capacitat de estimular les emocions, a través de les idees i conduir-les al cor aproparan al polític al ciutadà.

La neuropolítica: conèixer el cervell per liderar les idees
La força del subconscient, la importància de la percepció i l’emoció en les nostres eleccions, obliguen a repensar les ideologies (sovint encallades en estereotips rígids i racionals) en funció del factor i la voluntat humana.

En la lectura del llibre descobrirem un valor afegit: la gran quantitat de referències i exemples, documentats per una interessant bibliografia.

M’agrada l’esperit crític (constructiu) que té el llibre amb la classe política més progressista d’esquerres: poc oberta a utilitzar els recursos comunicatius que aquest llibre es fan referència. Aportant bones línies de re-formulació segons les demandes dels propis ciutadans, què millor per la classe política, no?

El llibre és una edició pròpia de l’autor i que us podeu descarregar en aquest enllaç al seu bloc. Amb més documentació encara i el feedback amb els seus lectors.

#talkingabout: Cultura 2.0

febrer 9th, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Educació / Cultura , Talkingabout | 4 Comentaris »

La Conxa Rodà i l’Albert Sierra ens ofereixen una conversa molt interessant, centrada en la transformació de les seves respectives institucions: el Museu Picasso – BCN i la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Hi ha elements interessants, que transversals en tots els camps, es vehiculen també entorn al món de la cultura.

Les institucions han de ser a les xarxes socials. Els usuaris són allà i per tant cal ser on ells ja hi són. També hi ha la possibilitat d’arribar a un públic diferent.

La relació amb l’usuari va més enllà de la tradicional, generant llaços emocionals amb la institució gràcies a les xarxes socials. Ells ajudaran a fer difusió dins els seus propis espais i xarxes d’amics.

L’educació és un espai amb un potencial molt important. Cal estar al cas de propostes que ja funcionen per poder extreure idees (per exemple, l’espai wiki del Museu Guggenheim). És important d’utilitzar eines (com el vídeo) que permeten arribar al públic més jove.

L’aportació de continguts de l’usuari ha de ser lliure, i la institució no ha de tenir una voluntat de control. Només ha de moderar i generar bones sinergies amb els usuaris.

Aquest nou paradigma representa una re-formulació de la pròpia institució: canviant la forma de comunicar, l’organització de treball, la relació amb els usuaris, etc. Com més jerarquitzades són les institucions més dificultat per reformar-les i fer propostes d’innovació.

Talkingabout gravat en el marc de la Catosfera 2010. Gemma Urgell is talkingabout too.

Talkingabout: TecnolONGia · Jaume Albaigès

febrer 2nd, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Talkingabout | 2 Comentaris »

Em va agradar poder gravar aquest talkingabout. Vaig conèixer al Jaume al Cava&Twitts de Cooperació i Solidaritat perquè va passar i comentar el resum del bloc. Allà em proposava millorar la gestió idiomàtica del bloc i, com jo no n’acabava de sortir-ne en la configuració, va donar-me un cop de mà. Per tant, aquesta petita anècdota explica com de bé es retroben dos mons: el 2.0 que integra l’1.0, i a la inversa. Aprofitant les bones sinergies varem gravar aquest #talkingabout, que resulta d’allò més interessant.

Talkingabout: TecnolONGia · Jaume Albaigès from redall on Vimeo.

En Jaume ens explica la seva relació amb les TIC i les ONL, quelcom que no li ve de nou. Fa temps que hi treballa. La seva reflexió entorn a les possibilitats de les noves eines que ofereix Internet i la comunicació i construcció en xarxa, no són casuals. Les estructures organitzatives tenen davant seu un nou model de relació, construcció i mode de treballar. L’exemple que el 2.0, i l’1.0 es retroben necessàriament.

No podia quedar-nos en l’oblit el tema de Haití. L’exemplificació de la tasca de les ONG amb un nou context comunicatiu i la visió sobre la utilització de eines 2.0 per part dels mitjans tradicionals, em semblen les opinions més constructives i positives que he sentit aquests darrers dies.

Gràcies un cop més Jaume. Ens seguim. Segur que ens trobarem en altres #talkingsabouts, potser sense càmera però igual d’interessants

Gemma Urgell is talkingabout too.

#eduex: Com transformar les organitzacions tradicionals a través eines de la web 2.0?

febrer 2nd, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Administració / Política , Formació / Biblioteca | No hi ha comentaris »

En el marc de la jornada expandida que va organitzar ahir el CCCB, es va proposar uns tallers per tal d’incorporar l’educació expandida en un cas particular. Deixo els apunts perquè el CCCB ho qualsevol altra organització el pugui utilitzar. Tinguem en compte la limitació (2h) del temps de treball.

Plantejament:
A través del replantejament necessari en totes les organitzacions, s’enceta un taller per buscar els elements que intervenen i poden ajudar a una transformació del propi CCCB.

Braimstorming d’idees:
· Un espai definit (segur) i queda un espai per definit (inseguretat)
· Identificació dels actors interns.
· Veure quins agents externs però vinculats d’alguna manera al CCCB ja han iniciat processos des de l’exterior.
· Establir una estratègia, vinculats a uns objectius.
· Relació amb l’entorn com a espai de suport, recursos, coneixement,… establint un diàleg amb l’entorn més pròxim.
· Crear un centre de trobada de innovació entorn a l’organització del CCCB. (amb agents interns i externs).
· Reflexionar en petits grups d’interessos, i després compartir amb altres agents propostes, dinamitzacions,…
· Espais per obrir les programacions.

Conclusions:

· Moltes vegades les organitzacions treballen oblidant o no replantejant-se l’objectiu o els objectius principals de la mateixa organització. En un moment on s’obre un nou ventall de possibilitats, abans de qualsevol acció, seria molt important recuperar els objectius de l’organització, verificar-los i mirar si s’acompleixen.
· Les eines de la web 2.0 permeten poder fer llaços amb l’exterior de la pròpia organització tant per compartir coneixements, accions, … com per generar una comunitat entorn a determinats interessos.
· Caldria doncs fer un fort treball de camp paral·lel a la organització amb xarxa, perquè més enllà d’una acció d’amplificació d’informació, l’educació expandida en xarxa permetes una re-invenció de la pròpia organització.

#eduex: Educació expandida, al CCCBLAB

febrer 2nd, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Educació / Cultura , Formació / Biblioteca | 1 Comentari »

Concepte que engloba los noves formes d’educació que incorporen i s’adapten els processos socials i comunicacionals que ha provocat Internet. La nova cultura digital es caracteritza per l’organització en xarxa, el treball col·lectiu, la convergència de mitjans, el copyleft, etc. Documentació Ici. CCCBLAB

ZEMOS98 L’educació és un procés comunicatiu que es pot produir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sota aquest concepte el col·lectiu ZEMOS98, comença una de sèrie d’accions amb la voluntat de donar a conèixer el concepte. Entenent que darrera del concepte cal incorporar-hi propostes pràctiques – tallers, per donar forma a la proposta.

Analitzar com la tecnologia transforma el procés d’aprenentatge i omple de possibilitats les relacions entre els diversos elements resulta apassionant. La construcció del coneixement s’enriqueix amb les possibilitats de la interrelació d’aprenentatges dels paral·lels més enllà de la figura tradicional del docent únic. La utilització de l’espai d’oci serà fonamental en el procés d’aprenentatge: els videojocs, per exemple, com a eina fonamental per despertar la curiositat.

Jesús Martín-Barbero dins el projecte, fa incidència amb tres aspectes: Competència històrica, valorant el procés i els referents de l’aprenentatge. Competència estètica, escoltant-se a un mateix. Les sensacions pròpies i les percepcions. Competència lògico-simbòlica, capacitat de construir eines a través de les noves formes creatives.

Juan Freire Centra l’atenció de fins on pot arribar el concepte d’educació expandida i com es pot incorporar en el procés d’educatiu tradicional. Els espais digitals i públics són marcs ideals pel treball en educació expandida.

Freire, posa quatre exemples en què l’educació expandida pren forma:

Els fans, entorn de interessos comuns. El marc d’aquest interès pot ser un espai de coneixement. Ex: Lostpedia

Les xarxes socials dóna als joves i adults un espai local per relacionar-se. Aquest primer marc, condueix a un espai més ampli: implicant als joves en interessos entorn a unes determinades voluntats. Per tant l’aprenentatge es fruit d’un procés de socialització, i amplificació del jo aproximant-se a interessos comuns.

Taller de Sostenibilitat – Biologia: A través de la identificació de problemes, buscar conjuntament amb la societat una solució amb el coneixement col·lectiu. A partir d’aquí apareixen propostes entorn a problemes que calen cercar solucions, però de forma oberta: per tal de provocar la participació.

Casa familiar do Mar: Treballa en entorns de joves que han deixat l’escola tradicional, en entorns rurals. Donant formació tècnica i científica, però amb la idea de què es converteixin en líders de les seves comunitats. Com ho fan? Dissenyen projectes entorn a problemàtiques reals de la zona. I utilitzant l’ensenyament de l’alternança: combinant l’estància a la casa (escola) amb les seves llars. Quan tornen a les seves cases poden recollir informació pel projecte i/o aportin solucions amb els seus aprenentatges. Es converteixen de forma intuïtiva, en líders socials de les seves comunitats.

L’educació expandida dóna la possibilitat de generar innovació més enllà institucions i grups d’experts. La investigació tradicional es cara i lenta. La comunitat interessada en la recerca de solucions pot superar a un equip d’experts.

Copons 2.0, una aproximació a l’acció de consens

febrer 2nd, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Administració / Política , Sala de premsa, Talkingabout | 6 Comentaris »

Escrit publicat al Camí Ral, n.29. Gener 2010.

La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.

Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.

Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.

Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.

On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.

I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.

Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.

La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.

Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons

#cdigital2010: Cultura en temps de xarxes

gener 30th, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Educació / Cultura , Formació / Biblioteca | 6 Comentaris »

Teresa Fèrriz Roure (LletrA)
Conxa Rodà (Museu Picasso Barcelona)
Lucia Calvo (CCCB)
Modera: Toni Ibañez (Entrellum)

Presentació provocadora de Toni Ibañez que posa en paral·lel dues tendències dins l’àmbit cultural: la oberta, com a nous camins i possibilitats; i la tancada, com un perill a la banalització de la cultura. La utilització creixent de les xarxes socials ha permès espais socials distribuïts (netocràcia). La capacitat de mobilització de la xarxa arriba a espantar alguns gurus de la cultura, com per exemple Quim Monzó.
Segons Ibañez la conversa amb el públic és bàsic, també en l’àmbit cultural. El receptor té nous rols molt més actius que els clàssics.

Lucia Calvo (CCCB)
Els propis usuaris es van avançar a la pròpia organització del CCCB. La pròpia estructura de les organitzacions, a vegades excessivament corporativistes, planteja certes confusions que rellenteix la posada en escena d’alguns elements o accions.

Teresa Fèrriz (LletrA)
La funció de LletrA serà la de recercar continguts interessants pels usuaris, més enllà dels continguts tradicionals i/o presencials. Amb especial atenció a les noves eines que permeten noves metodologies d’aprenentatge. Tampoc en la recerca de gran quantitat de seguidors sinó en poder trobar audiències interessades. Per tant no fent un ús massiu de les eines, sinó més estratègic.

Conxa Rodà (Museu Picasso)
Abans d’entrar a les xarxes socials ha fet un anàlisi de què feien altres museus. Fent després una entrada integral i sostenible, tot i que, ja es comença a posar en dubte la possibilitat de continuar aportant continguts de forma periòdica. Entenent que és un treball experimental, i que hi ha elements a matisar amb l’avanç de la proposta.

Dicotomies i reflexions:
- El perfil de l’organització a les xarxes està dinamitzat per una persona. La seva interacció a vegades posa en dubte si l’opinió és del perfil del dinamitzador o de l’organització a qui representa.
- En realitat, darrera de cada projecte hi ha la gent més innovadora de cada organització és necessària una capacitat d’empodarament de tota l’estructura.
- Tenir un control de la creació pot dificultar l’acció col·lectiva. Tenint en compte que l’aportació de l’usuari és molt important en l’aportació de continguts (Conxa Rodà).
- El multimèdia (YouTube) dóna gran valor metodològic a les organitzacions en la presentació de continguts. En aquest àmbit el camp d’exploració més clar. La interacció amb les xarxes socials és més complexe. (Teresa Fèrriz)
- Cal donar valor a l’acció de l’usuari és important: estudiants que obren espais pel seu compte. (Conxa Rodà)
- Cal trobar la manera que el contingut s’adeqüi al propi funcionament de la xarxa. Per exemple, el muntatge (making off) de l’exposició. El bloc com a espai de narració del concepte (comissari). I el twitter com eina de comunicació immediata, per exemple la inauguració (rebent visions diferents). (Conxa Rodà).
- El repte continua sent involucrar a l’usuari en el procés creatiu. De moment, l’acció encara continua sent la d’utilitzar els nous mitjans de comunicació com espai de difusió. L’espai constructiu de moment només és experimental, en petites propostes. I amb un llarg camí per investigar. (Lucia Calvo).
- Les crítiques com una possibilitat de millora. Entenent que el control ja no té sentit. Cal crear sinergies positives més que centrar l’atenció al control de continguts. (Conxa Rodà).

IgualadaNeta, no t’ho perdis

gener 28th, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: Administració / Política | 2 Comentaris »

Avui he descobert a través d’un twitt de Pol Gomà una de les propostes que més m’ha entusiasmat dels darrers mesos: IgualadaNeta.

El seu grup de Facebook, ho deixa ben clar: Som un col·lectiu de joves que volem denunciar l’incivisme diari d’Igualada. Instal·lacions en mal estat, brutícia,… Crítica a l’Ajuntament? Sí i no. Segurament l’administració té una part important de responsabilitat però són els ciutadans en general qui tenen la possibilitat de canviar. Com? Accions col·lectives per reflexionar entorn a la possibilitat de canviar coses només millorant actituds personals en benefici del bé comú.

La primera acció, un flashmob dissabte 30 de gener. Més detalls de l’esdeveniment al seu grup de Facebook.

Us deixo algunes de les seves reflexions que podeu veure al seu web:

Voler és poder, canviem Igualada!
Pot de pintura 50€, pinzells 25€, una paret sense pintades no té preu.
El teu incivisme costa a l’Ajuntament 3.660.000€ a l’any
Les deixalles no formen part del mobiliari urbà
Igualada és una de les ciutats més brutes de Catalunya, també és culpa teva
Vols viure entre bruticia?
Les deixalles abandonades no són art modern
L’experiència ens ensenya que si un carrer està net
No em deixis aquí a terra, porta’m a casa
Sinó vols trepitjar merda, reculla-la!
….

Són joves, molt joves i això ho fa especialment gran. Nois, l’heu encertada i teniu tot el meu recolzament. Animo a joves, i no tant com joves a moure accions com aquestes. Accions com aquestes obliguen, a la gent que formem part de la representació pública, a tenir l’orella ben a punt i escoltar i interaccionar amb la ciutadania. Una ciutadania involucrada àmpliament amb el bé comú.

Oriol Miralbell: Dinamització territorial per un turisme més competitiu

gener 26th, 2010 per Ricard Espelt | Categoria de l'entrada: General | 2 Comentaris »

Xarxes socials i clusters

Entenent les xarxes socials com a formes d’interacció col·lectiva, on hi ha intercanvi d’informació i els clusters, com a concentració geogràfica d’empreses per aconseguir un benefici competitiu. Els dos conceptes tenen una relació importantíssima: perquè uneix dos conceptes que és beneficien mutuament.

Cada xarxa té uns nodes (clusters) centrals. Hi ha nodes de les xarxes que tenen més enllaços que altres perquè tenen més capacitat d’interacció amb altres nodes. Si és comparteixen lligams amb altres nodes la unió entre nodes és reforça. Cal una unió entre les cases de turisme de la zona, per després establir relacions amb altres cases més enllà del territori. Això reforça la nostra força competitiva davant d’un mercat més ampli.

La dinamització a les xarxes

Saber escoltar i observar: Cal buscar interessos comuns que tinguin un veritable interès pel grup.

Capacitat de socialitzar, tenir curiositat i voluntat d’aprendre, l’interès de compartir / intercanviar,… requisits indispensables per interactuar en una xarxa social. Amb possibilitat de fer lobby, compartir esforços, costos, i aconseguir millors quotes de mercat.

Una xarxa necessita moderadors i dinamitzadors, amb unes característiques vitals: no prendre partit, fixar i respectar unes regles, arbitrar, liderar, delegar i fomentar generació d’iniciatives. El moderador ha de tenir la capacitat de ser reconegut per la seva xarxa. La xarxa ha de ser capaç de generar nous líders amb un rol propi.

És important establir objectius per dinamitzar la xarxa. Aquests objectius han de realistes i mesurables.

Una estratègia important és explicar la pròpia experiència i compartir-la amb la resta del grup, donant veu als líders interns. Amb esperit de servir, cooperatiu.

Els rols més freqüents i la seva importància
Amb aquesta descripció podem establir aquests rols dins les xarxes socials. Cada element resulta important en la dinamització d’una xarxa.

Intermediació

Centralitat

Proximitat

Cohesió

Pont extern

Clusterització