Qui diu que el més important és la pilota?

Fa un parell de mesos després d’una reunió amb Marshall Ganz, a la Universitat de Harvard, vaig visualitzar amb facilitat la capacitat d’unir nodes dins i fora la xarxa. I el més important, com fer-ho. La importància del treball a Internet facilita la unió de nodes, les distàncies i les localitzacions deixen de tenir un component decisiu: la idea comú uneix.

Més enllà de les eines que ofereix Internet, el treball és més extens, la xarxa actua com a taca d’oli.

· Primer de tot cal la tasca dels emprenedors, entorn a un o varis valents: voluntari/s que s’uneixen entorn de una preocupació, proposta, etc. Aquests voluntaris es troben en el dia a dia, en els carrers de les nostres ciutats, a través de la xarxa on-line aconsegueixen unir-se. A voltes aquests voluntaris es troben lluny dels cercles “oficials” de les organitzacions, i es constitueixen com a noves organitzacions.

· L’organització del treball a la xarxa, és clau que estigui lligat a un treball fora de la xarxa. Per difondre l’espai comú a la xarxa i per evitar que la fractura digital deixi fora cap part de la societat.

Un bon exemple d’organització tant dins i fora de la xarxa, és el grup Tots som Manresa. Format entorn de l’equip del Ricoh Manresa, i la dificultat econòmica per mantenir-se a la lliga ACB de bàsquet. Les claus del projecte són:

. Organització de voluntaris entorn a una idea (causa) comú.
· Organització en xarxa, web, espai al facebook, venda on-line,…
· Organitzacio fora de la xarxa: actes paral·lels, esportius, festius, punts de venda diversificats en el territori.

Com a resultat l’actiu econòmic del projecte va creixent, però el que és més important: la base social del club s’amplia entorn un esperit col·lectiu que genera simpaties.

Blog Widget by LinkWithin If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!

Fer un comentari a l'entrada

Additional comments powered by BackType