#talkingabout: Cultura 2.0
Conxa Rodà y Albert Sierra nos ofrecen una conversación muy interesante, centrada en la transformación de sus respectivas instituciones: el Museo Picasso -BCN y la Dirección General de Patrimonio Cultural.
Hay elementos interesantes, que transversales en todos los campos, se vehiculan también en el entorno del mundo de la cultura.
Las instituciones deben ser las redes sociales. Los usuarios están allí y por tanto hay que estar donde ellos ya están. También existe la posibilidad de llegar a un público diferente.
La relación con el usuario va más allá de la tradicional, generando lazos emocionales con la institución gracias a las redes sociales. Ellos ayudarán a difundir dentro de sus propios espacios y redes de amigos.
La educación es un espacio con un potencial muy importante. Hay que estar al tanto de propuestas que ya funcionan para poder extraer ideas (por ejemplo, el espacio wiki del Museo Guggenheim). Es importante utilizar herramientas (como el vídeo) que permiten llegar al público más joven.
La aportación de contenidos del usuario debe ser libre, y la institución no debe tener una voluntad de control. Sólo tiene que moderar y generar buenas sinergias con los usuarios.
Este nuevo paradigma representa una re-formulación de la propia institución: cambiando la forma de comunicar, la organización de trabajo, la relación con los usuarios, etc. Cuanto más jerarquizadas son las instituciones más dificultad para reformar y hacer propuestas de innovación.
Talkingabout grabado en el marco de la Catosfera 2010. Gemma Urgell is talkingabout too.
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!#talkingabout: Cultura 2.0Tags: albert sierra, catosfera, cdigital2010, Conxa Roda, Educació / Cultura, museu picasso, patrimoni
- Algú ens pot explicar, en realitat, què està passant? amb Santiago Niño-Becerra
- #talkingabout al the PLE (Personal Learning Environments) Conference
- #PLE_BCN: #talkingabout
February 9th, 2010 at 16:28
Ricard,
Molt bon talkingabout sobre la cultura 2.0, clar que tenint com a protagonistes a l’Albert i a la Conxa l’èxit estava assegurat
Em quedo amb alguns importants missatges:
- Estar a la Xarxa és una necessitat, no ens podem permetre no ser-hi.
- Amb l’actual tecnologia podem aconseguir un lligam continu, una xarxa de tots aquells que s’estimen a la institució cultural.
- Tot aquest món 2.0 és encara molt embrionari i, per exemple, no sabem ben bé com medir-ho.
- Un dels millors usos de les xarxes socials són els usos educatius, i més per temes culturals.
- Amb les xarxes socials podem arribar a un públic que tradicionalment no el captem pels mitjans tradicionals.
- És important que el coneixement l’implementem en mòduls, peces, que es puguin reaprofitar i distribuir fàcilment.
- Ara estem en una plaça pública, no podem controlar el missatge, per tant, hem de generar un bon “ambient” que generi opinions i crítiques positives.
- De fet, hi ha un canvi en el model de relació amb la ciutadania, ara hem de ser més transparents i més oberts a la crítica (que no s’ha de limitar, moderar sí).
- A més, hem passat de ser només emissors d’informació a ser emissors i receptors, això és un canvi intern brutal.
- No només és important explicar els resultats obtinguts sinó també el processos, el camí, per arribar-hi.
Però el darrer de l’Albert és, potser, el millor titular:
“El coneixement distribuït que hi ha al país s’ha de sumar d’alguna manera“
February 9th, 2010 at 20:18
Brillant síntesi Marc. La veritat és que va ser un plaer fer un talkingabout amb ells!