Molt bon talkingabout sobre la cultura 2.0, clar que tenint com a protagonistes a l’Albert i a la Conxa l’èxit estava assegurat

Em quedo amb alguns importants missatges:

- Estar a la Xarxa és una necessitat, no ens podem permetre no ser-hi.
- Amb l’actual tecnologia podem aconseguir un lligam continu, una xarxa de tots aquells que s’estimen a la institució cultural.
- Tot aquest món 2.0 és encara molt embrionari i, per exemple, no sabem ben bé com medir-ho.
- Un dels millors usos de les xarxes socials són els usos educatius, i més per temes culturals.
- Amb les xarxes socials podem arribar a un públic que tradicionalment no el captem pels mitjans tradicionals.
- És important que el coneixement l’implementem en mòduls, peces, que es puguin reaprofitar i distribuir fàcilment.
- Ara estem en una plaça pública, no podem controlar el missatge, per tant, hem de generar un bon “ambient” que generi opinions i crítiques positives.
- De fet, hi ha un canvi en el model de relació amb la ciutadania, ara hem de ser més transparents i més oberts a la crítica (que no s’ha de limitar, moderar sí).
- A més, hem passat de ser només emissors d’informació a ser emissors i receptors, això és un canvi intern brutal.
- No només és important explicar els resultats obtinguts sinó també el processos, el camí, per arribar-hi.

Però el darrer de l’Albert és, potser, el millor titular:

“El coneixement distribuït que hi ha al país s’ha de sumar d’alguna manera“