D’altra banda, pel que fa a la desafecció, és normal que n’hi hagi, ja que per un costat els jutges no estan actuant (avui sembla que han cridat a declara al Millet!!!), i per altra banda, alguns partits no reconeixen els seus errors.

Cal reformar el que sigui necessari per regular correctament el funcionament de les entitats privades que obtenen finançament públic, i d’altra banda, també és necessari que s’investigui aquest cas fins al final perquè els implicats assumeixin les seves responsabilitats.

Pel que fa a la teva pregunta, NO és ni lògic ni ètic que una entitat vinculada a un partit rebi diners d’una altra entitat que els ha obtingut en part de subvencions atorgades pel mateix partit polític.

Afegeixo una pregunta en aquest debat, és lògic que una institució que rep diners públics en doni a una altra?

Per altra banda, independentment, de si és aquest cas és directament o no finançament de partits, cal demanar des de la societat civil d’on arriben els diners per finançar els partits?

Si realment no hi ha res a amagar, per què no volen ser transparents?

Per mi aquesta és la qüestió que s’hauria de debatre.

No ho penseu així?

m’he deixat una reflexió. Curiosament el cas de l’Àngel Colom ha sortit en mig del Debat de Política General, crec recordar que la maragallada del 3% va ser també en un Debat de Política General, i curiosament també ho publicava El Periódico! Que ves quina casualitat segons els informes sobre periodistes que fa el tripartit diu que aquest diari va en la línia ideològica del Govern.

Jo crec que aquí hi ha bàsicament una cortina de fum i mala hòstia política per tapar la ineficiència d’un govern totalment perdut, amb una dosi de l’estil “quinqui del baix” de Jose Zaragoza i cia…

segueixo pensant que no és un cas de finançament de partits sinó de convenis de col·laboració entre dues fundacions. De fet Sindicatura de Comptes i tots els ens controladors estaven informats d’aquests pagaments.

Jo no hi veig finançament de partit.

Vaig analitzar fa uns dies els darrers casos que han aparegut en els mitjans: Cas Millet, informes de la Generalitat i Barçagate. El control de la informació i l’ús que se’n fa ens posa als periodistes en una espècie de ‘Triangle de les Bermudes’.

http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2009/10/02/el-triangle-de-les-bermudes-catala/

Segur que no hi ha tantes accions malicioses al darrera, però tots plegats en quedaríem més satisfets si un cas d’aquesta magnitud fes adonar que hi ha quelcom estructural que falla més enllà d’un determinat partit polític.

com saps que els dienrs de la Trais Fargas van a parar a CDC? En tens proves? Jo no ho se si hi van a parar i si no és diu el contrari hi ha presumpció d’innocència. Cal ser molt curosos alhora de fer certes afirmacions perquè no és un cas de blanc o negre o només culpa d’uns. Perquè la senyora Balletbó, membre del PSC i directora d’una fundació lligada al partit també va rebre diners de Millet.

Per altra banda, cites l’entrevista de Manel Fuentes a Àngel Colom, en direm entrevista però semblava que en Colom estigues davant d’un comissari polític d’algun país comunista.

Com ja et vaig dir al Twitter, si una persona rep diners d’una altre, i aquest provenen d’un robatori, estafa o el que sigui, no és culpable si no es coneix d’on provenen. I fa 10 anys ningú dubtava del senyor Millet per tant no és pot dir que en Colom havia de dubtar dels diners que rebia.