L’organització Reporters sense Fronteres va publicar ahir una llista de 12 països “enemics” d’Internet. La publicació d’aquesta llista és una denúncia als seus mètodes de regularitzar l’accés a la xarxa, convertint Internet en una intranet d’abast general. Els 12 països als que es fa esment són: Arabia Saudí, Birmania, China, Corea del Norte, Cuba, Egipto, Irán, Uzbekistán, Siria, Túnez, Turkmenistán y Vietnam.

En l’alt grau de desenvolupament de la xarxa social a Internet, on ja ens trobem ara, les mesures filtradores de forma tant totalitària tenen un especial rebuig de la societat més integrada en les noves eines comunicatives. Els governs d’aquests països, sovint refugiant-se en el control de continguts no desitjables, filtren l’accés lliure a la xarxa. L’accés a determinats espais de la xarxa ha de ser regularitzat per unes normes, tal com ja passa amb la vida diària física, però no de forma dràstica i exclusiva. Dins la xarxa, tothom ha de poder organitzar-se lliurement per generar el seu espai de coneixement, debat, difusió, amb unes normes pròpies, si és desitja. De fet hi ha eines, com el Facebook, on ja pots donar diferents rols als usuaris d’un grup i el propi grup pot tenir diferents estats: públic, privat, secret,… però això no dóna nega la possibilitat de generar altres formes d’organització a través de la pròpia eina, creant grups amb el perfil desitjat.

És clar, que a mesura que les formes organitzatives vagin funcionant i s’estenguin en la societat, reduint la fractura digital, més serà l’escepticisme dels nadius digitals i dels totalitarismes. Caldrà doncs, treballar, per denunciar i difondre aquestes males pràctiques, per aconseguir que Internet sigui realment un espai amb el potencial que el defineix. No podem deixar una escapar l’oportunitat de canviar el món.

Tags: censura, política

• 'Look left'
• Coneixeràs el polític dels teus somnis?
• La remor de l'eco necessita més música que silenci | El rumor del eco necesita más música que silencio