Prou de participació ciutadana, si us plau
El terme participació ciutadana necessita un replantejament urgent. Ho he de confessar, li he començat a agafar mania. Aquest allunyament del meu amor pel concepte no crec que sigui gratuït: el mal ús històric que s’ha fet sembla evident.
De fet el concepte, va molt més enllà de la utilització de les xarxes que ofereix Internet, i és bàsicament una qüestió d’actitud. En definitiva és la possibilitat de conèixer que pensa la gent per implicar la seva opinió en la decisió. No és molt senzill prendre una decisió coneixent la màxima opinió dels interessats: els propis ciutadans?
Especialment aquest procés és interessant quan desitges que la població tingui un canvi important en els seus hàbits. Aquest procés és fàcilment més factible, entenc jo, si s’implica a la població en la visualitzar un problema, fer un anàlisi conjunt i prenem unes mesures. Lògicament recolzades sobre el coneixement i la viabilitat que ofereix un o varis experts.
Sota el concepte de participació ciutadana penso que hi ha hagut dos errors fonamentals:
Pensar que la participació ciutadana és una espai gratuït perquè la gent aporti idees, que després els que manem ja decidirem sí tirem endavant. Greu error, desafecció en la pròpia participació. Sovint agreujada per una demanada poc concreta.
Proposar participació quan la idea, el projecte,… ja esta decidit. Per tant, es concep la participació com a mà d’obra barata.
El concepte de participació hauria de vehicular-se cap a espais més deliberatius i compromesos amb les accions de govern. Si no caurem en més desafecció per culpa de la pròpia participació.
Moltes vegades, alguns regidors em comenten: “Ricard, no t’atrapem” i jo els contesto “Estàs segur que em vols atrapar?”.
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!Prou de participació ciutadana, si us plauTags: Participació ciutadana, partits, regidors
- Toros? La veritable votació i els processos polítics | Toros? La verdadera votación y los procesos políticos
- Quina és la utilització de l'e-TRAM a la comarca de l'Anoia?
- Resum del Vins&Blogs, Copons
October 8th, 2009 at 13:09
Te lo he dicho ya y lo he tuiteado. Preclaro¡
Muchas gracias
October 8th, 2009 at 15:04
Posem-hi altaveus a la teva analisi! Sens dubte no es pot perdre el sentit comu. Participar hauria de ser un pas cap a la decisio no pas un joc intelectual
October 10th, 2009 at 10:14
Compartiendo tu reflexión considero que el problema no reside tanto en el término como en el diseño de la participación ciudadana. En este sentido, creo que hay que impulsar la conciencia crítica y responsable. Si recibo una invitación a participar tengo que ser muy exigente a la hora de conocer con exactitud cuál va a ser el destino de los resultados del proceso participativo. De esta manera nadie se lleva a engaño. Es una especie de contrato bilateral entre la administración y los participantes en el proceso.
October 11th, 2009 at 21:19
Sí Paul, totalmente de acuerdo. Otro elemento interesante es que el termino de participación se entienda como un espació positivo, y no siempre parece ser así. El menospreció por la opinión de la ciudadanía provoco mi indignación y en definitiva mi reflexión.
Gracias por participar Paul.
October 13th, 2009 at 17:07
Reflexió molt interessant, Ricard. Penso, però, que la participació ciutadana no es defineix per la presa de decisions tenint en compte el que pensa la gent, sinó que això n’és una part, la participació ciutadana és traslladar el centre de presa de decisió: és a dir el polític marca el límit i el que s’ha de decidir (p.ex.: tipus d’activitat que s’han de realitzar a la sala polivalent), els tècnics donen la informació (p.ex.: no és viable fer concerts per espai i possibles molèsties als veïns) i el ciutadà decideix què vol que es faci a la sala polivalent.
Evidentment, els espais on aportar idees o fiscalitzar l’acció de govern també s’han de donar, com és el Copons 2.0, però això és més tema de democràcia directa, concepte del que és positiu que se’n vagin implantant mecanismes, faciltant així la participació en el dia a dia de la política.
Però tot plegat no té sentit si no es dota de contingut el concepte de la política i l’Administració. Sense que sigui per casualitat, d’unes dècades cap aquí arreu d’Europa la política perd la part de les idees, reduïnt la seva tasca a la de gestor(a Espanya un pèl més tard perquè amb la transició la política té un auge), a això hi ajuda la caguda del bloc socialista, la suposada “fi de la història”, etc… essent el polític només un gestor de l’administració i el ciutadà un simple usuari, negant així la connexió l’ànima de la política que és el debat, les idees, les alternatives, cap dels dos es pot plantejar grans canvis.
Bueno, no t’atabalo més perquè ja he deixat anar suficients idees desordenades per avui. Apa, ens veiem!
October 14th, 2009 at 6:16
Gràcies per la teva interessant aportació Ricard.
Sense cap mena de dubte estem davant d’un canvi, evolutiu però important del què és el nostre sistema d’entendre la democràcia. Això obliga a canviar, evolucionar, l’administració, els polítics (lògicament als partits) i als ciutadans. Aquest és el gran repte.
October 17th, 2009 at 10:46
Certament les paraules participació i ciutadana s’han prostituït. Les han prostituït els que ens governen.
Hi ha una paraula nova, poc utilitzada encara i una mica difícil de pronunciar: GOVERNANÇA. Estic convençut que cal anar cap aquí.
http://es.wikipedia.org/wiki/Gobernanza
Cal evitar que els polítics actuals es facin seva aquesta paraula. Cal que els ciutadans ens afanyem a proposar nosaltres mateixos i a exigir la governança real i veritable i evitar que també la prostitueixin.
Quin ens ha governat amb l’únic paràmetre de que ha estat elegit per quatre anys per governar i que precisament ha estat qui ha prostituït la paraula participació ciutadana mai serà capaç d’aplicar una veritable governança. Tot fora i foc nou. No parlo de partits, que tots podrien aplicar una bona governança, si no de persones.
October 17th, 2009 at 11:53
Gràcies Pep per la teva brillant aportació. Realment és cert. El paper de la societat serà clau en el procés de transformació cap a un nou marc democràtic, i per tant a la governança de què parles. Treballar per aquest diàleg real entre polítics i ciutadania és un primer pas important cap a un espai més meritocràtic.
Cal reforçar els petits gests dins els mateixos partits que treballen per això. El canvi hi serà, però gradual. Els que veiem el canvi com a element clau per un nou paradigma de la societat actual, haurem de beure sobredosis de til·la. I evangelitzar arreu per on passem…
October 17th, 2009 at 20:40
us adoneu que assumim com a normal la separació entre polítics i ciutadans? termes com “classe política” reflexen aquest fet des del llenguatge. Tenim un problema quan pensem que els polítics governen (o fan oposició) i el ciutadà s’ho mira des de fora i que pot fiscalitzar o participar.
La política és un concepte molt més ampli, s’ha de caminar en un sentit republicà de les paraules política i poder, el poder és la capacitat d’organitzar-se i fer coses i això també és la política, no ens podem tancar en les institucions ni en el seu
entorn, per molt modern que sigui.
Assumint la pròpia responsabilitat davant de la realitat s’assoleix la veritable condició de ciutadà, fugint del paper d’usuari sense capacitat de pensar que ens otorga el món després del suposat final de la història. El ciutadà ha d’intervenir en política (des del sindicat, a l’ONG, a temes culturals, memòria històrica, temàtiques de gènere…) i això li permet assumir que els que estan a les institucions no són un món a part (encara que sovint responguin a interessos diferents als seus) i que ell, nosaltes, té, tenim, dret a participar-hi.
Em sembla que no m’explico massa bé, però resumint: cal recuperar el valor de la política en un sentit ampli i quotidià entre la gent del carrer. Així pren sentit la democràcia, sinó és un simple esquema formal al servei dels interessos dels de sempre, siguin governats per partits de colors suposadament diferents que apliquen les mateixes politiques econòmiques (aquelles polítiques que fa dues dècades que es consideren inqüestionables, negant les idees i la política).