Posts Tagged ‘administració’

És de lluny que hi veig clar. Quan Bill Gates va escriure ‘The Road Ahead‘ fa uns catorze anys semblava que parles de ciència ficció. Avui en dia, l’hàbit tecnològic s’incorpora de forma més amable en una gran part de la població i el què semblaven visions divines es converteixen en realitats més o menys palpables. Al propi autor de la història ha descobert que la realitat l’ha superat. De fet, ell mateix ho reconeix quan afirma que la carretera que s’ha de transitar és plena de sorpreses. Possiblement, Bill Gates, s’imaginava una carretera més neta però, amb menys creuaments. El control, el domini, el poder de la situació l’han desbordat. Això l’obliga a reinventar-se i ha canviar directrius que fins fa uns pocs mesos semblaven inamovibles.

Sembla que l’empresa (en genèric) va recorrent aquesta carretera amb una voluntat important d’experimentar les seves possibilitats en un mercat canviant. El canvi representa renúncia, adaptació i possibilitats. Ítems tradicionals desapareixeran, altres es transformaran i en sortiran de nous. Verds, joves, amb energia. Perquè aquest canvi sigui una realitat s’ha de tenir actitud de canvi. L’actitud es força per la necessitat i, més quan, en depèn la supervivència.

Alhora sembla difícil observar aquest canvi en organitzacions inflexibles, amb una quota de mercat en decadència i amb clients descontents. Potser cal pensar en l’oportunitat de crear noves formes d’apoderament, d’organització, d’aproximació,… descobrir ara el poder de la gent per amplificar fàcilment un missatge en la societat de la informació i el coneixement comença a semblar una evidència.

Ens cal acció? Possiblement perquè la necessitat transformarà les actituds. Els xais no poden seguir sent víctimes dels lleons (Lions for Lambs).

Talkingabout gravat amb Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, a partir del cercle de conferències dedicades a l’estat de l’economia actual (Resum). El Quim parla de la situació de les nostres administracions i en proposa solucions. Especialment interessant la visió pedagògica que ofereix com a solució, i donar la possibilitat al ciutadà, per comprendre la situació econòmica dels ajuntaments. Alhora per valorar el cost de tots els serveis.

Podeu opinar i valorar aquest #talkingabout a la plataforma recopila totes les converses.

A partir d’aquest reportatge que va fer lamalla.cat, i després de la xerrada de Joaquim Solé i Vilanova on apuntava una mesura semblant em veig en cor de reflexionar-hi, després d’un temps donant-hi tombs.

No seria una mesura de consens i portaria les seves discrepàncies. De totes maneres, intento fer un esbós de les raons per pensar en trobar formules de reduccions d’ens municipals:

Primer de tot cal apuntar, com també ho fa Margarida Castañer, geògrafa i presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) en el reportatge, que la reducció dels municipis no s’ha de traduir en manca de representació territorial sinó en re-formular i compartir serveis i treballar des d’un punt de vista més global.

Valoració física: pensem en el número d’edificis i sobretot pensem en el número d’espais buits o infrautilitzats en cada una de les administracions locals. La despesa energètica d’aquests espais, manteniment, etc.

Valoració de personal tècnic: els Ajuntaments tenen un número petit de tècnics, alguns d’ells compartits. Des del meu punt de vista, seria més productiu uns tècnics fixes per un grup dels actuals municipis, amb tasques similars. El que no voldria dir, reducció de personal.

Valoració de representació política: cal assegurar una representació política del conjunt del territori per defensar els interessos particulars però cal ajustar-los lògicament a la seva dimensió. Exemple: no cal que un municipi de 300 habitants tingui set regidors exclusius.

Valoració de les instal·lacions: és necessari el volum d’instal·lacions municipals: sales polivalents, poliesportius, piscines,…desmesurades i a vegades infrautilitzades. Ara ja les tenim, però cal treure el màxim de profit. Els nuclis territorials agrupats segur que en poden treure més profit.

Valoració de gestió: no és lògic, al meu entendre, que els municipis gestionin alguns àmbits amb poca col·laboració amb els municipis més propers. La tasca de Consells Comarcals, a vegades clau també és a vegades massa difusa i no arriba a aspectes molt concrets.

Valoració de recursos extraordinaris: és un exemple evident el d’alguns municipis que tenen repercussió i impacte de energies alternatives, abocadors,… i que no reben cap ingrés per les tiranies geogràfiques.

Penso que cal treballar per organitzar xarxes de veritable col·laboració municipal, dinàmiques P2P, co-crear amb la població, fer molta pedagogia de la despesa municipal,… reduir despesa pública és una necessitat.

Segurament tots els representants públics hem fet coses meravelloses pels nostres municipis, però ara hem de ser crítics i assumir errors, i el més important, pensar que hem de trobar formes més profitoses de treure profit comú dels recursos públics. I això voldrà dir renunciar.

L’APARICIÓ DE GOV 2.0: DE GOVLOOP A LA CASA BLANCA
Steve Ressler ( @govloop) Fundador, GovLoop.com

L’aparició d’un moviment entorn al Gov2.0, gestat entorn a l’obertura, la transparència i la col·laboració, s’ha consolidat amb força en el procés de l’elecció i l’inici de mandat de l’actual president dels EEUU, Barack Obama.

Un dels exemples més reeixits de Govern 2.0 és la xarxa GovLoop.com, una comunitat en línia creada per i per els empleats del govern, que ha reunit més de 17.500 membres. GovLoop reuneix els empleats del govern dels EEUU i altres nacions per discutir idees, compartir les millors pràctiques i crear una comunitat dedicada a la millora del govern. De moment s’han escrit més de 1.500 blocs, s’han començat 1.200 debats, s’han publicat més de 450 esdeveniments, 4.000 fotografies i més de 200 vídeos.

El tràfic senzill d’informació ha permès a GovLoop ser un espai ideal per buscar iniciatives, compartir idees, aportar solucions, per tal de conduir a governs més eficients. En situacions tradicionals, les millors pràctiques al voltant de l’administració electrònica es compartida en les conferències, on només uns pocs països i uns pocs representants poden assistir. GovLoop ha fomentat compartir, peer-to-peer, la informació a nivell internacional.

La bellesa del govern és que tots estem junts, no són competidors. Si una organització internacional, federal, estatal o local,… està treballant en un problema, segurament un altre organisme ja ha investigat el problema i ha trobat una solució. Amb el potencial de llocs com GovLoop, els empleats poden aprendre els uns dels altres en comptes de re-inventar la roda. Al final, ells estan aprenent i treballant junts per crear un govern més ràpid, més ràpid, més barat i més eficaç.

CROWDSOURCING ESTRUCTURAT: APROFITAMENT DELS EXPERTS EXTERNS AL GOVERN
Dan Doney
CTO, Strategic Enterprise Solutions,
Director de l’Oficina d’Intel·ligència Nacional dels EEUU

Cal aprofitar les possibilitats de coneixement que ofereix la xarxa evitant dos elements importants: la dispersió de coneixement i la inseguretat de les dades propagades per la xarxa.
Per donar llibertat a aquest potencial, les agències de govern han d’abordar quatre reptes fonamentals. En primer lloc, cal una millor coordinació entre els CIO, CFO, i directors de projectes per apropar-nos a un Gov 2.0 incidint en elements com l’adquisició, la governança, l’estructura organitzativa, recursos humans, etc. En segon lloc, inculcar el canvi generalitzat de tots aquests elements requereix d’una plataforma que doni a conèixer les eines existents dissenyades per a la missió d’aconseguir un Gov 2,0 permeten proporcionar un mecanisme per integrar noves eines. Més important encara, les agències han difondre les noves normes i serveis que garanteixen la seguretat i l’intercanvi. Finalment, les agències han adoptar pràctiques que els permetin adaptar-se ràpidament al ritme de canvi de tecnologia.

BRIDGE, és una iniciativa Gov2.0 per recollir el coneixement de la comunitat d’intel·ligència dels EEUU sense sacrificar la seguretat. Entenent que és més important el procés de transformació de les agències de govern que les pròpies eines.

Establint una bona estratègia cal obrir espais a l’exterior de les pròpies organitzacions per tal de trobar la millor eficiència en la recerca. BRIDGE adopta un enfocament similar: els proveïdors poden oferir solucions als reptes als quals determinen uns requeriments. La participació està oberta als proveïdors de tecnologia de tot el govern, l’acadèmia i la indústria. El “premi” per als participants és l’oportunitat d’implementar tecnologies que prometen mostrar a la missió dels ajustaments i aconseguir beneficis per llicències. L’objectiu és apropar la tecnologia a l’usuari de tal manera que aquest pot decidir quina de les solucions tecnològiques és més adequada. Aquesta possibilitat de provar abans de comprar, i l’enfoc a una elecció meritocràtica i oberta, no focalitza la responsabilitat total a l’administració pública.

Un dels problemes transversals és la seguretat i la comunitat d’intel·ligència dels EEUU no és una excepció. La possibilitat de crear entorns col·laboratius i de fàcil accés pels desenvolupadors descentralitzats del nucli de la plataforma administrativa a permès, a BRIDGE també, treballar sota les dues premisses: seguretat i creativitat.

L’establiment d’un conjunt òptim, àgil i simple de regles permet capacitat de crear adequant-se a uns requeriments mínims que asseguren la missió de l’organització. Aquestes normes permeten una ràpida integració de les eines a la dinàmica estructural i complexe de l’organització. Posteriorment, la valoració de conformitat per part de l’organització valida el procés i dóna seguretat als creadors. Permet disposar d’un ampli ventall d’aplicacions, amb un encaix correcte i segur a l’organització, amb una transició amb els seus creadors àgil i econòmica.

Avui presentem la proposta de Copons 2.0 a Tortosa. Posteriorment faré el resum de la valoració. Fet.

La sort de tenir en projecte Beta és que en cada moment pots explicar coses diferents, utilitzant una mateixa base. Aquest cop vaig aprofitar la circumstància que es presentava el projecte de “A Copons fem compost”, per vehicular molt la xerrada a una nova actitud per part de la ciutadania: el sentit de comunitat.

Les mateixes Jornades Atic2a són un bon exemple de co-creació entre un grup de joves entusiastes de les TIC i l’administració pública.

La xerrada aquest cop, tenint en compte que el marc de la Universitat Rovira i Virgili permetia un públic jove, va començar amb un: Quanta gent us interessa la política?
La idea era al final de la xerrada transformar, una mica, la seva visió sobre política, administració pública i sentit de comunitat.

Del què va ser la xerrada, us deixo la presentació i un PMF (Preguntes més freqüents) que es repeteix sovint i penso que és molt interessant.

Copons només té 300 habitants. Té la possibilitat de replicar-se el projecte en municipis més grans?
I tant! De fet el projecte és una actitud alhora de prendre les decisions. Hi ha un element moderador que actua sol: el perfil digital, no acceptar debat d’anònims. Cal focalitzar els interessos dels que volen participar, no tothom busca el mateix. Si el municipi és més gran, hi haurà més personal i més possibilitat de moderar. Cal entendre aquesta tasca no com un afegit de feina si no part de la pròpia responsabilitat.

Quines accions a fet a nivell tecnològic i pedagògic l’Ajuntament per estimular el projecte?
Crear espais lliures de navegació a Internet, i estimular la participació afegint debats, donant coneixement a través de la xarxa i fent les Jornades la Gent Ajuda a la Gent. En aquests espais la mateixa gent podia compartir coneixement.

Quin % de gent teniu a les xarxes socials i què feu amb la resta?
Més o menys un 40% de gent està al FB. La majoria poc actius o inactius, però és normal no deixa de ser un reflex del què passa a la vida analògica. El debat a la xarxa no deixa de ser un espai més. Interessant per les seves possibilitats, però les formes tradicionals de relació també s’han de mantenir i explotar.

Si els pressupostos d’any darrera any són més o menys tancats com us ho feu per ser flexibles amb la col·laboració i les propostes ciutadanes?
Segurament la pròpia planificació pressupostaria de l’administració pública s’haurà de reinventar. Actualment intentem treballar el projecte bé (amb la màxima col·laboració ciutadana) i després buscar les subvencions.

Quan costa el projecte?
Gairebé 0. La utilització d’eines gratuïtes permet això. La despesa, molt poca, que ha tingut el projecte s’ha destinat a la difusió i activació dels procediments.

Més enllà de qüestions ideològiques i/o d’argumentari de partit, una sèrie d’actituds recolzades per les eines que ofereix Internet, obren un nou espai en la política actual: política 2.0. Aquests procés de transformació que ha de conduir a un estadi superior de la democràcia, gràcies a la possibilitat de tenir una conversa horitzontal amb els nostres representants, té alguns noms que han captat més ràpidament la situació.

En la política catalana, i en la seva extensió espanyola, Carles Campuzano (CIU) és un d’ells. Durant el talkingabout repassem temes claus en la camí d’un espai democràtic nou, i centrats en dos eixos molt importants: el sistema de representació i l’organització de la societat civil.

Talkingabout IX: Conversa immigració from redall on Vimeo.

El sistema de representació actual apropa al representant polític més a l’òrgan de poder del seu partit que a la gent qui representa. Deixeu-me fer una excepció: la política més local, i especialment en municipis petits. Aquest element resulta clau perquè la desafecció política sigui una realitat en la nostra societat.

L’organització civil més enllà de l’acció política també és un punt molt important. Les limitacions de l’administració posen sobre la taula que la societat ha d’organitzar-se per respondre a aquestes mancances. El paper del ciutadà canvia ja no és un client si no un possible emissor de serveis, recursos,… en benefici del bé comú. Per tant es demana una acció de responsabilitat civil.

En el nostre país aquesta responsabilitat civil ja ha sigut capaç de mostrar-se i organitzar-se. Internet ofereix nous camins d’organització més democràtics: possibilita que els més petits tinguin espais d’apropament a la resta de la societat.

En el debat de la reforma d’una llei, en aquest cas la de la immigració, resulta fonamental la veu de la societat. I no només des d’unes determinades veus ja més organitzades si no del conjunt de la població. Les possibilitats que ofereix Internet amb eines com MixedInk, per elaborar un contingut sobre la base de les millors aportacions, i els blocs com a espai de informació i diàleg apropen al procés a les noves formes de fer política.

Us animem a participar i difondre la iniciativa: no la de la utilització d’una de determinada eina, que ja és lliure en versió catalana i castellana, si no la del diàleg sobre la qüestió de la immigració. Un dels reptes més important que esta afrontant la societat occidental en els darrers anys.

Gemma Urgell is talkingabout too.

Lloc de gravació: PodCampBarcelona – El Masnou
Dia: 19.09.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

+ els altres #talkingabouts

En el marc del Congrès IDP, faig un resum del Panel 3: Accés a la informació pública i xarxes socials

Moderada per Ismael Peña-López

José Manuel Alonso, Fundació CTIC / World Wide Web Consortium (W3C).

· L’administració hauria de plantejar-se els termes de propietat de les dades, pel de custodia de les dades.
· L’ús de les possibilitats en reutilització de dades es incontrolable, perquè la creativitat és molt gran.
· Cal pensar quines són les dades interessants pels reutilitzadors.
· Gran part de les dades ja són a la xarxa i fàcils d’extreure. L’Ajuntament de Washington-Districte de Columbia (DC.gov), és un bon exemple de publicació de dades. Aquestes dades s’han utilitzat per fer aplicacions, de seguretat pública per exemple, amb cost 0 per l’Ajuntament. MySociety i Sunlightfoundation, dues associacions que treballen a UK i USA, respectivament, per fer transparent l’acció de l’administració.
· Data.gov, un bon exemple de posar dades a nivell públic per ser reutilitzades.
· Sindicar, continguts també és una gran pràctica (W3C, exemple) per facilitar la informació d’actualitzacions als usuaris.
· Mapumental (My Society): Per valorar els transports públics, i el cost de vida, per veure les possibilitats de viure en un lloc determinat de UK segons les disponibilitats econòmiques.
· Gazzetes: un bon exemple d’aplicació de RTF, per donar intel·ligència els links en tag i donar usabilitat als continguts.
· Linked Data: un cop recollides les dades, les possibilitats d’enllaçar dades són infinites, per ser reutilitzades.

Alorza, Alberto Ortiz de Zárate, director de l’agencia ciutadana del govern basc
Reutilitzación de datos públicos: yes, we want

· Horitzó del 2033: com a un espai idíl·lic on el conte de Larra amb el clàssic “vuelva usted mañana”, perd el sentit.
· eGovernament: S’ha fusionat amb la eAdministració. La disponibilitat online dels serveis, és una bona manera, però no sempre garantia de un bon nivell d’usos d’aquests serveis i valoració del ciutadà d’aquests serveis.
· El problema és planteja per l’ús de portals complexes, corporatius, amb un baix ús dels ciutadans.
· Open Governament: El nou espai es centra en la cocreació amb el ciutadà de models, dissenyats per la transparència pública i el rendiment de comptes.
· Un exemple interessant: el www.elpreciodelagasolina.com, amb la informació aportada pel Ministeri d’Indústria.
· Un altre exemple:www.conmidinero.com, el que fa l’administració amb els nostres diners i la valoració dels ciutadans.

Jordi Graells, subdirector de Continguts i Innovació, Direcció General d’Atenció Ciutadana (Departament de la Presidència), Generalitat de Catalunya.

·Impulsar l’etiqueta d’Innovar amb la proposta d’augmentar el valor amb la participació de la gent a través de les comunitats de pràctica, donant visibilitat a la intel·ligència col·lectiva.
·Cal veure com es pot liderar aquest procés: la reutilització de les dades i la possibilitat per innovar a través de l’ús de dades públiques.
·L’ús de llicències Creative Commons permet regular l’ús de les dades de l’administració pública.
·Davant l’avanç de les possibilitats tecnològiques hi ha un xoc amb la legislació que no respon, ho fa lentament o retallen les possibilitats de les eines.

Recomano llegir el post del blog d’Ismael Peña-López