Posts Tagged ‘internet’

El 27 d’abril publicàvem amb la Gemma Urgell el primer talkingabout: començava una experiència col·laborativa d’aprendre conversant amb gent que ens agradava la seva feina, idees, pensaments, etc.

Les sinergies i les coincidències ens apropen a un nou #talkingabout, que ens fa molta il·lusió: les revolucions perdudes, amb Josep M. Quintana. Aprofitant la meva estada a Menorca, parlarem amb aquest menorquí del seu interessant llibre, el blog, la xarxa,… i tot allò incontrolable que provoca un #talkingabout.

Us faig una mica de sinopsi de la meva lectura, entrellaçat amb una obsessió que em volta fa temps pel cap:
Les revolucions perdudes, és una carta que l’autor escriu a la seva filla explicant les seves experiències de vida. Honest i transparent, el protagonista recull diferents testimonis de l’inici de la guerra civil espanyola. La recerca transcorre paral·lelament a la vivència de la revolució a París del maig del 68. El protagonista, un home d’esquerres, observa com els mites del govern de la República del 36, és ple de incongruències; al igual que el maig del 68, on les revolucions estudiantils secundades per gran part de la població queden ofegades per la victòria del general De Gaulle a les eleccions. L’anàlisi d’oportunitats perdudes arriba sintèticament a l’inici del mandat de Rodríguez Zapatero.

El protagonista viu una sèrie de sensacions, que no s’haurien de repetir en l’època actual. Els protagonismes per sobre de les idees. Els ideals ofegats en la joia del poder, per caure en els mateixos errors pels que s’havia lluitat superar. Podria la xarxa, envoltada de gurus, caure en un terreny semblant? Heus ací, la meva pregunta. Podrien trobar-nos en la paradoxa, que els nous espais comunicatius quedin “controlats” per uns pocs en beneficis poc altruistes i democràtics? La necessitat de recercar lideratges per empènyer determinats projectes pot difuminar el veritable valor de la xarxa: l’aportació col·laborativa de hom?

No voldria deixar escapar l’oportunitat a Menorca de preguntar-li al Josep Maria aquests dubtes; la seva sàvia visió, pot servir-nos de reflexió per no caure en una altra revolució perduda.

Il·lustració de JRMora

Rellotge from redall on Vimeo.

..tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac…

El temps passa, i els canvis comunicatius transversals arreu, gràcies a la xarxa, no deixen al marge al periodisme i als mitjans de comunicació, òbviament.

Sílvia Cobo, ha aconseguit la seva independència periodística amb el seu blog: Lola como mola, los medios vistos desde Barcelona. La seva visió de l’actualitat i dels mitjans de comunicació no ens van deixar indiferents, i varem proposar el #talkingabout3, anomenat finalment rellotge:

Les pors dels mitjans de comunicació a admetre els canvis de rols i de la por a redescobrir una professió que ha patit un tsunami anomenat Internet.

Una crida a la responsabilitat dels mitjans de comunicació, per explicar els canvis comunicatius, per evitar que una part important de la societat en quedi al marge.

La possibilitat d’exercir la professió amb una certa independència, per la possibilitat que ofereix la xarxa de comunicar-se democràticament. Aquest context, permet un gran espai d’oportunitats per les noves idees, però alhora una incertesa pels grans mitjans tradicionals.

L’immobilisme , general, dels mitjans tradicionals, que no han invertit en innovació i en la investigació dels nous models comunicatius: els ha portat a perdre grans quotes de mercat dels que ja disposaven al seu abast.

L’incertesa obre l’espai a nous mitjans de comunicació, d’origen ciutadà amb un target concret. Amb uns seguidors determinats, que trobaran en aquests mitjans la informació desitjada: i on la seva figura esdevindrà interactiva.

L’espai de participació del lector hauria de desaparèixer, perquè ha de ser una actitud de la nova professió: socialitzar i obrir la informació, admetre l’error i que el lector pot saber més que el propi periodista.

Una altra vegada, assolim un gran ambient d’empatia al talkingabout3, gravat a citilab en el transcurs de les excel·lents jornades d’innovació: InnovaCampMediterrane@.

..tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac…

____________________________________________________________________________________

Gemma Urgell is talkinabout too.

Lloc de gravació: Citilab/ Cornellà
Dia: 23.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rellotge, Joan Miquel Oliver

Posts relacionats:
Talkingabout II: Viva la Vida
Talkingabout I: Children of the revolution

Fa un parell de mesos després d’una reunió amb Marshall Ganz, a la Universitat de Harvard, vaig visualitzar amb facilitat la capacitat d’unir nodes dins i fora la xarxa. I el més important, com fer-ho. La importància del treball a Internet facilita la unió de nodes, les distàncies i les localitzacions deixen de tenir un component decisiu: la idea comú uneix.

Més enllà de les eines que ofereix Internet, el treball és més extens, la xarxa actua com a taca d’oli.

· Primer de tot cal la tasca dels emprenedors, entorn a un o varis valents: voluntari/s que s’uneixen entorn de una preocupació, proposta, etc. Aquests voluntaris es troben en el dia a dia, en els carrers de les nostres ciutats, a través de la xarxa on-line aconsegueixen unir-se. A voltes aquests voluntaris es troben lluny dels cercles “oficials” de les organitzacions, i es constitueixen com a noves organitzacions.

· L’organització del treball a la xarxa, és clau que estigui lligat a un treball fora de la xarxa. Per difondre l’espai comú a la xarxa i per evitar que la fractura digital deixi fora cap part de la societat.

Un bon exemple d’organització tant dins i fora de la xarxa, és el grup Tots som Manresa. Format entorn de l’equip del Ricoh Manresa, i la dificultat econòmica per mantenir-se a la lliga ACB de bàsquet. Les claus del projecte són:

. Organització de voluntaris entorn a una idea (causa) comú.
· Organització en xarxa, web, espai al facebook, venda on-line,…
· Organitzacio fora de la xarxa: actes paral·lels, esportius, festius, punts de venda diversificats en el territori.

Com a resultat l’actiu econòmic del projecte va creixent, però el que és més important: la base social del club s’amplia entorn un esperit col·lectiu que genera simpaties.