Posts Tagged ‘periodisme’

Berlín segur que és una gran ciutat. No hi he estat mai, però la Gemma que ja hi ha estat una colla de vegades, m’ho recorda sovint quan jo li confesso el meu amor per Londres.

Em penso que les dues capitals tenen elements comuns que les fan irresistibles: les zones verdes, els interessos culturals, el gruix d’història que hi ha darrera cada racó, i… la gent. Potser el que més impressiona és la bona organització de la gent per la vida comunitària. Sentiment d’amor i de propietat per l’espai comú.

En aquest talkingabout es trobaven dos periodistes cara a cara. La Gemma i l’Andreu Jerez, un jove periodista que ja fa anys que treballa a la capital alamana. Ara que no ens sent ningú , els periodistes com tots els mortals en les seves professions, cauen en les mateixos espais de conversa: com és d’entregada i dura la seva professió. Certament, el periodisme té un repte d’adaptació al present important i segurament són força més ràpids els mateixos professionals que els propis mitjans de comunicació.
La marca de periodista es dissoldrà com s’està dissolent la d’artista, la de dissenyador, la d’economista, la de polític,… i es reconstruirà agafant noves formes. Viure aquest procés serà apassionant.

Sobretot, per saber de què va el talkingabout, llegiu el post de la Gemma i subscriviu-vos al bloc de l’Andreu, que ràpidament ja ha fet una entrada fent referència a la passió del #talkingabout.

Hi han amors a primera vista que son difícils d’esquivar. De fet per mi, resulta impossible fer-ho. Aquests amors a vegades no són del tot reals, la immediatesa i la manca de coneixement fan de l’amor una dosis letal pel cor. Aquesta infiltració de substàncies químiques estimulants, en petites dosis, et sucumbeixen als encants de l’estímul.

Això em va passar aquest any en el retorn del meu viatge als Estats Units. Vaig tornar enamorat. De l’aprenentatge, la novetat, els aspectes més visuals: el paisatge variat del minúscul espai de país que vaig visitar, la gent,… i d’algunes sensacions indescriptibles.

Ja vaig descriure la impressió de la gent traient la neu de les vores al costat de Central Park, la responsabilitat social ciutadana a petita escala. Una colla de petites frases entrellaçades donaven sentit a la meva visió. Amb una clímax sensorial en la descripció de l’acció dels voluntaris a la campanya d’Obama que ens va fer Marshall Ganz, amb el suport de la xarxa com a espai d’amplificació excel·lent.

Uns mesos després de la tornada vaig poder tenir una conversa a Bilbao, formalitzada amb un #talkingabout, amb Rahaf Harfoush voluntària a la campanya d’Obama i autora del llibre Yes WE did, on recull les seves vivències en el procés. La importància de la identitat social, en forma de petites responsabilitats ciutadanes, acompanyades de minúscules accions a la recerca d’un gran canvi és fa evident.

A la Campanya d’Obama from redall on Vimeo.

En aquest #talkingabout amb Jordi Pérez Colomé apareixen nous elements que realimenten el meu amor per la capacitat de generar comunitat entorn a determinats compromisos socials. Explicant les seves experiències en la recerca d’informació pel seu darrer llibre: A la Campanya d’Obama, el Jordi repeteix idees, frases, estímuls,… que em recorden i retroalimenten el meu amor per aquesta manera d’entendre el compromís social.

Segur que més d’un ens hem enamorat d’aquest estímul extrapolable a altres contrades i referenciarem constantment en les frases del Jordi Pérez Colomé en aquesta conversa gravada la setmana passada a Barcelona. També esteu enamorats?

Gemma Urgell is talkingabout too.

Lloc de gravació: Barcelona
Dia: 08.09.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

+ els altres #talkingabouts

En aquelles curiositats que a un li agafen alhora de navegar per la xarxa, en surt aquesta entrada. Encuriosit per com deuen ser les primeres entrades del bloc BuzzMachine de Jeff Jarvis, del què estic subscrit fa temps. Aprofito l’ocasió per contextualitzar al seu autor i analitzar la seva trajectòria.

Entrevista a la CBS, Abril 2007

Jeff Jarvis, periodista i creador de la revista Entertainment Weekly, editor associat del New York Daily News, professor i director de Graduate School of Journalism a NY. Fins fa poc director Creatiu d’Advance.net, l’espai a la xarxa de Advance Publications . Col·labora en diversos mitjans de comunicació com The Guardian.

Si visitem els inicis del seu bloc, amb una àmplia difusió a la xarxa, a inicis de juliol de 2005, trobarem una gran quantitat d’entrades. De fet, és un blocaire molt actiu, que actualitza constantment el seu bloc: BuzzMachine.

El seu to reivindicatiu i directa ja s’observa en la primera entrada: Armed and on-air on reclama la sinceritat i la lluita dels periodistes en la invasió Americana al Iraq. És curiós observar que l’únic enllaç d’aquesta entrada falla: és possible que aquesta web voiceofsoldiers ja no estigui activa.

El seu caràcter provocador és evident en el títol d’una d’aquestes primeres entrades Just what the world needs: tipsy bloggers (Just el que el món necessita: blocaires borratxos) una referència a Hugh McLeod estratega del màrqueting, que va convèncer a una marca de vi per promocionar-se a través dels blocaires.

En el repàs d’aquestes primeres entrades destaca també un agraïment al seu fill Jake, que l’ha ajudat a dissenyar aquesta nova etapa de BuzzMachine: The new, improved Buzzmachine .

L’ànima del periodista i investigador de Jarvis es demostrà -un cop més- en l’atac a les torres bessones; on l’agafa allà mateix i va fer un anàlisi en directe dels fets i els protagonistes del fet històric.
La seva opinió no deixa indiferent i representa un referent en la resta de lectors d’arreu del món que han descobert en Jarvis la personalització d’una professió en constant evolució.

Rellotge from redall on Vimeo.

..tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac…

El temps passa, i els canvis comunicatius transversals arreu, gràcies a la xarxa, no deixen al marge al periodisme i als mitjans de comunicació, òbviament.

Sílvia Cobo, ha aconseguit la seva independència periodística amb el seu blog: Lola como mola, los medios vistos desde Barcelona. La seva visió de l’actualitat i dels mitjans de comunicació no ens van deixar indiferents, i varem proposar el #talkingabout3, anomenat finalment rellotge:

Les pors dels mitjans de comunicació a admetre els canvis de rols i de la por a redescobrir una professió que ha patit un tsunami anomenat Internet.

Una crida a la responsabilitat dels mitjans de comunicació, per explicar els canvis comunicatius, per evitar que una part important de la societat en quedi al marge.

La possibilitat d’exercir la professió amb una certa independència, per la possibilitat que ofereix la xarxa de comunicar-se democràticament. Aquest context, permet un gran espai d’oportunitats per les noves idees, però alhora una incertesa pels grans mitjans tradicionals.

L’immobilisme , general, dels mitjans tradicionals, que no han invertit en innovació i en la investigació dels nous models comunicatius: els ha portat a perdre grans quotes de mercat dels que ja disposaven al seu abast.

L’incertesa obre l’espai a nous mitjans de comunicació, d’origen ciutadà amb un target concret. Amb uns seguidors determinats, que trobaran en aquests mitjans la informació desitjada: i on la seva figura esdevindrà interactiva.

L’espai de participació del lector hauria de desaparèixer, perquè ha de ser una actitud de la nova professió: socialitzar i obrir la informació, admetre l’error i que el lector pot saber més que el propi periodista.

Una altra vegada, assolim un gran ambient d’empatia al talkingabout3, gravat a citilab en el transcurs de les excel·lents jornades d’innovació: InnovaCampMediterrane@.

..tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac…

____________________________________________________________________________________

Gemma Urgell is talkinabout too.

Lloc de gravació: Citilab/ Cornellà
Dia: 23.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rellotge, Joan Miquel Oliver

Posts relacionats:
Talkingabout II: Viva la Vida
Talkingabout I: Children of the revolution